"Jaume,
això són uns glosats que van fer els estudiants de magisteri (alguns els
van cantar amb la tonada del glosat menorquí). On diu "dos-cents
te'n van caure", "cara d'ou li va quedar" "va quedar
ben remullada"etc. fa referència a una tirada d'ous que li van fer a
la UIB: van posar una diana amb la seva foto, i vinga'n ous, fins a
dos-cents. Tant de sentir-ne xerrar que si LOU o la gallina no sabem com 'cabarà aquesta puta joguina, però l'haurem d'aturar si no volem la ruïna que això mos ha de matar. * Aquesta LOU implantada és una gran cagarada: la ministra entabenada mos ha fet la gran putada. Ai, ministra, dimiteix i no ens facis patir més que estudiar ja és fotudet i amb la LOU ho serà més. * La LOU ens ha imposat la senyora del Castillo: sembla que ha ressuscitat de la tomba el caudillo, i la ministra no sap fer una O amb un canutillo. * Una reforma ha sortit al carrer, a ningú agrada. La roseta del PP ens ha fet una putada. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. Amb la privatització molts de forasters vindran, feina fixa no hi haurà, català no parlaran. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. I plorant direm adéu a la selectivitat, i el remei ja se sap, perquè és actualitat. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. Gosses punyetes farem a aquesta llei de la LOU perquè tothom el que vol és que acabi dins el pou. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. *
index
-
tornar
a Home
index
-
tornar
a Home Idò,
fa molt de temps que dura? A
Madrit hi ha un personatge On
hem anat a parar? L´altra
dia a Manlleu
index
-
tornar
a Home Les
vetllades sempre acaben
index
-
tornar
a Home
index
-
tornar
a Home
Navegant
per internet
Ep,
us torno a visitar
Fa
dos dies a la ràdio
index
-
tornar
a Home
Entamu
la mió colaboración,
index
-
tornar
a Home |
|
I
és que a Mataró, |
|
. |
|
. |
|
Tots tenim alguns afanys |
|
Trobo,
Jaume, que et rovelles |
|
Els
pinsans i els gafarrons |
|
Com
vols, amic, que te'ls toqui, els teus atributs ignots. No em vinguis a fer el milhomes! Què vols? Si no tens pebrots! Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Els
pebrots que dius que em falten |
|
Amic
meu, quanta pelica... molta boca i poques dents. La feinada que tindries amb el pellingot que tens! Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Veig
que ets experta, bufona, deus fer anar molt bé les mans... pels baixos de molts novicis, canonges i capellans! Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Jo
tinc molt bones maneres i molt bona educació. Vaig aprendre tots els trucos al convent de l'Assumpció. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
No
trenquis el son del Jaume |
|
Per
acabar d'adobar-ho, |
|
Veig
Pepi que estàs guerrera i que t'hi poses molt bé. Sóc aquí al teu darrere, del Calders, sóc el Gaiter. Tinc una gaita, minyona, que sona i més sonarà si la toques una estona ni que sigui amb una mà. Deixa que dormi en Jaume, deixa que dormi en Reiner Vine amb mi sota una bauma i la gaita et tocaré. "Puix per més que a mi em donés un rei son ceptre de plata i son mantell d'escarlata" i un cistell ple de calés "fins de ser rei deixaria per ses trobes amoroses i ses muntanyes frondoses" lo teu gaiter del Calders. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Ets
de Calders, d'aquí al Bages? Si que ets a prop, ves per on! Jo, als gaiters imaginava com ben bé d'un altre món. I com sonen els teus versos, mon estimat trobador! Que tes trobes amorosos són de l'any de la picor. T'imagino amb barretina com en un dibuix antic que vaig veure un bon dia en un dels museus de Vic. Sota la bauma no em busquis perquè hi ha molta humitat -ho dic per la teva gaita, no agafi un encostipat. Sant Sadurní de Gallifa pot ser un lloc, si no et fa res, per trobar-nos algun dia, entre el Bages i el Vallès. Si Gallifa no t'agrada, o no et plau Mossèn Dalmau, ens podem trobar a la Mola o fins i tot al Montcau. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Ara
entenc perquè, estimada, davant d'un home no et mous, veig que ets experta en fer truites sense ni tocar-ne els ous. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
ELLA Que davant de tu no em mogui, no vol dir gaire, xaval. Tothom sap que em moc amb gràcia quan em trobo un bon pardal. ELL Si és que ho dius per la gradària, ja saps que sempre s'ha dit que la bona confitura es troba en el pot petit. ELLA Sempre trobes les paraules per poder rimar més bé, però jo sé el pa que s'hi dóna quan hi ha un bon semaler. ELL No t'enfadis ni t'ofenguis, ni t'ho agafis massa a pit. Crec que les diferències les podrem resoldre al llit. ELLA Per mi no hi ha cap problema, farem les paus, ves per on. Una, dues, tres vegades... pre-te tot el temps del món. Pepi i Jaume fdanti@pie.xtec.es jaume@jaumearnella.com . index - tornar a Home . |
|
De
tots els llocs que em proposes és al bell cim del Montcau on amb tu m'enfilaria i et muntaria un sarau. I que bé que sonaria la gaita sota el cel blau, en aquell bell cim de serra, en aquell racó de pau. Fins i tot algú diria: «Què és el que tan bé cantau?» I tu, Fina, afegiries:. «Canta més , gaiter, si et plau.» Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Aquest
romanço m´agrada cada cop té més color, i llegint algunes estrofes ja m´està agafant calor. L´experiència no es medeix en anys sino intensitat, em manquen les dues coses aquesta és la cruel realitat. Jo no entenc de "pardals" ni tampoc de "confitura", hi ha qui és experta en "truites" l´escalfor encara em dura! Estic sec i vull "mullar" així em sento avui en dia, vull que em toquin el "flabiol" i s´empassin la "melodia". Poc a poc vaig aprenent i tot gràcies al romanço, si l´experiència es un grau ara necessito un manso. Per que si l´amor és sexe i poc importa el "puro", amic Gaiter, no fugis si començo no m´aturo! Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Com
que el Reiner vol un manso també el podem convocar al cim d'aquesta muntanya que fa de molt bon trobar. No és que ens vingui de passada, però serà indret neutral pels de Calders, Barcelona i els del Vallès Oriental. I si l'un porta la gaita i l'altre duu el flabiol jo tocaré les maraques de dos pardals en ple vol. Si algú es deleix, cap problema, que prepari l'intrument i que vingui a la trobada: cap al Montcau falta gent. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Per
les coses que jo sé, per les coses que tens dites, sento molt amic, Reiner, que si un manso necessites jo no et pugui satisfer. Jo només toco la gaita, no m'agrada el flabiol i quan veig que algú m'empaita de seguida aixeco el vol. T'ho hauràs de fer tot sol. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Jo
tinc bones maraques i també un gran flabiol, però no són per la Pepi són pel que aixeca el vol. Al Montcau no hi faltaré i el Gaiter lo seu tindrà, si la gentil Pepi s´encanta també ella "pillarà". Ara us ho diré en anglès que el que vull és un forat, i no importa per on si per "front" o bé per "back". Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
| . |
|
I
com un faune i una fada o com pastora i pastor, des del Montcau, l'alta cima, veurem fins al Canigó! Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Sí,
senyor! Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
M'han
dit, Jaume, que amb la bici has tingut un accident; per què no ens en fas cinc cèntims, a la teva bona gent? Deixa'm dir-te de passada que jo tampoc estic bé, en veure com ens emmerden els feixistes del PP, perquè enguany estem en guerra; i no dic cap disbarat, ja que el ximple que ens governa un franquista reciclat, somiant l'Espanya eterna el seu poble no ha escoltat i l'ha dut a la caverna, la caserna militar. El PP no vol diàleg, com s'ha vist al país Basc on els bascos amb caràcter l'han donat sovint pel sac. I ja que fent-se el milhomes, el llepaculs de l'Aznar, s'ha apuntat a fer destrosses al Golf Pèrsic, a l'Irak, CATALANS, fotem-li canya!, diguem-li clar i català que amb el seu model d'Espanya no hi tenim res a pelar; que si desconeix el pacte i ens imposa servituds bé mereix que amb seny i rauxa NO VULGUEM SER MÉS, CORNUTS! Joan Vilamala i Terricabres. Manresa jvilamal@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Et
dic ara, de passada, que no és la meva funció, que es va fúmer patacada prop de la font del rector. Està fet un bon sant cristo amb el turmell enguixat, un dit que li surt de "puesto" i amb el front esgarrinxat. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
T'interesses,
Vilamala, per mi i la meva salut: no saps tu com t'ho agraeixo perquè estic bastant fotut. El cas és que anava amb bici, no solc fer pas l'animal, però feia una baixadeta per un lloc com de trial. No és un lloc gaire difícil, vull que quedi ben entès, que l'he fet moltes vegades i no m'ha pasat mai res. Però tothom deu tenir un dia o un moment més o menys breu que la pífia i que l'esguerra i aquest dia era el meu. Perquè la bici em rellisca de la roda del davant i jo que salto per sobre i ja em tens a mi volant. La baixada prou vaig fer-la, bici i jo en desgavell, revolcant-me tot per terra i deixant-hi un xic la pell. Vaig estar de sort encara perquè em va poder aturar una preciosa argelaga que em va donar un cop de mà. Tot jo era un ecce homo: el peu esquerra esguinçat, amb la cara esgarrinxada i amb el dit gros dislocat. Vaig anar després a urgències, a Granollers, que ho fan bé, i amb només quatre o cinc hores em van curar i al carrer. I ja ho veus, vaig coix i manco, porto crosses, ves per on, i duc tot un pentagrama esgarrapat aquí al front. Però no et pensis, Vilamala, que amb això m'hagi acabat, que tinc cada cop més ganes d'anar rabent i embalat. La moral d'aquesta història és que per si un mai caieu mireu de no atabalar-vos: simplement us aixequeu. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
I
va ser amb la bicicleta? Jaume, ja no tens edat per anar fent cabrioles com un noi esbojarrat. No m'estranya que això et passi. Compte amb l'estabilitat. N'acabes de fer seixanta i seixanta és un grapat. Un grapat, una grapada, una almosta o bé un manat, que tu amb la teva llargada llueixes amb dignitat. Deixa'm, doncs, que et feliciti pels anys que has acumulat. Tan debò puguis doblar-los sense dur el peu enguixat! Joan Vilamala i Terricabres. Manresa jvilamal@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Romanço:
AUCA DEL 12 D'OCTUBRE 1. Si Colom hagués sabut la cosa com aniria, a desfer el recorregut no hauria esperat un dia. 2. Poc pensava l'almirall que els deliris de Castella per esprémer la mamella portarien tant d'estrall. 3. Va ser tanta l'ambició i tal fou la mesquinesa, que el vell regne d'Aragó va ser exclòs d'aquella empresa. 4. En nom del rei i l'imperi els cruels conqueridors perdien el poc senderi i arreu duien planys i plors. 5. Ja en temps de Felip II van fer net de les Antilles; i a partir de llavors són tot colons els de les illes. 6. Arreu sembraven la mort per haver un Món Nou de trinca ¿No recordeu la dissort del poble asteca o de l'inca? 7. ¿ No recordeu en Pizarro o el famós Hernan Cortès? Si un era cafre i vagarro l'altre ho era encara més. 8. S'excusaven amb la creu i amb la voluntat divina, i a qui aixecava la veu, en nom seu feien xixina. 9. Les riqueses que hi havia robaven a cor què vols; l'extorsió i la tirania era el fer dels espanyols. 10. Als natius van imposar la llengua i la monarquia. Diguem-ho clar i català: Feien com fan avui dia. 11.No vivim en dictadura però seguim espoliats, tenim la pròpia cultura però ens volen colonitzats. 12. Amb els indis solidaris sumem la nostra protesta. contra els règims doctrinaris. No és pas nostra aquesta festa. 13. Primer el dia de la Raça, ara el de la Hispanitat. ¿No trobeu, que això ja és massa per la nostra dignitat? 14. No som un país amb casta ni ens sentim predestinats. Som qui som, i això ja basta perquè siguem respectats. 15. Per festejar el genocidi ja em direu si raons hi ha; deixem doncs que avui hom cridi: «No hi ha res a celebrar!» 16. «Ai, Espanya, castellana no t'hagués conegut mai!» Per superba i per tirana et direm: «Adéu, Good bye!» Joan Vilamala www.auques.net Manresa jvilamal@pie.xtec,es index - tornar a Home . |
|
Doncs
parlàvem amb l'Arnella |
|
He
llegit , Jaume, al diari que un nou premi t'han donat. El premi «Jaume I»; no saps com me n'he alegrat. Crec que l'han ben encertada els que te l'han concedit. Han dit el que diu el poble: «Que ets d'allò més ben parit!» Puix la teva trajectòria al servei d'aquest país, bé mereix ser valorada, bon Jaume Arnella i París. Joan Vilamala. Manresa jvilamal@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Jaume,
que puc fer una glosa? que sigui ben mallorquina, per mi es la cosa més fina com ella no hi ha altra cosa. Molt m'agraden els romanços però trob que queden coixos, com cercar tres peus als moixos, crec que queden un poc mansos. Fa poc vaig trobar la Web que manté en Jaume Arnella veig que hi cap mascle i femella tot d'una vaig dir uep! Hem de passar més endins i ho hem de fer plegats, veig que aquí s'han ajuntats catalans i mallorquins. Aquesta ha estat la primera sigui com la introducció. Salut a l'amfitrió i als qui li van a darrera. Un altre dia amb més sanya glosaré més atrevit. Per avui ja l'he tot dit. Salut, i bona companya. Miquel Campaner Amengual. Llubí mcampaner@educacio.caib.es index - tornar a Home . |
|
ALT
EMPORDÀ: NIT I JORN Vespre de sol rogent. Nit. Nit mancada de lluna, no hi ha llum, no hi ha so. Claror tènue va sorgint a l'infinit de la mar. S'ofereix l'Alt Empordà, a l'extrem de Catalunya cercant la Mediterrània, i al costat del Rosselló. Des de ben amunt el massís de l'Albera, terra catalana de boscúries suros, alzines, roures i faigs. Moveu els braços verds i grisos pel vent que bufa de nord, vent fort, sec i fred: L'Empordanesa Tramuntana. Xiuli, xiuli! Al peu de l'Albera, s'alcen petits rebrots: Agullana i Darnius, termes de megalitisme i Romànic. Entre els vessants de la Serra de Rodes, la Bassegoda i la Mare de Déu del Mont, es distingeix extensa plana de blat i grocs gira-sols que arriba a la mar. Les aigües dels rius converteixen la plana amb zona d'aiguamolls, coneguts Aiguamolls de L'Empordà! flanquejats per prats, pollancres i oms, lliris de flor blava i dolços estanys, no ens deixeu mai! A la mar, Cadaqués, tradicional mariner, poble pintoresc, estimat empordanès. Port de Llançà i Port de la Selva "poblets" de pescadors, "poblets" de mariners, "poblets" per envejar. Vespre. Vermelló llunyana. Nit. Claror brillant va sorgint a l'infinit de la mar. S'ofereix l'Alt Empordà, a l'extrem de Catalunya, cercant la Mediterrània i al costat del Rosselló. Marina Círia Àlvarez. Barberà del Vallès marciria86@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Benvingut
any 2.004... qui m'ho hagués hagut de dir? tan males espectatives que encara m'han de venir. Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
És
tan gros el que ha passat que no m'he pogut estar de posar-ho en el romanço; ho començo a explicar: Vet aquí que el bon Carod diu que es va trobar amb la Eta; es veu que va ser a Perpinyà on va fer tal malifeta. El noi, una mica ingenu, es veu que hi va anar a parlar amb bona fe i l'esperança que deixéssin de matar. Però a"Madrit", per variar, els ha semblat malament que algu que busca la pau enraoni amb aquella gent. Potser és que els ineteressa per poder tenir més vots dir que en Carod és dolent i una mica carallot. Però mireu si no és curiós que el diari que ho ha dit sigui l'ABC i no un altre: el més proper al seu partit. A més a més, els bandarres que manen allà a Madrit també parlen quan ells volen amb gent de passat prou "bonic": un que sopa amb en Gadafi que és bon paio com ell sol, li va regalar un cavall perque el ruc no estigui sol. El Zaplana va a Colòmbia en viatge oficial parla amb les Farc que son gent que no han pas fet cap "mal". Podríem seguir parlant perque jo em vaig encenent, però serà millor que ja calli i que opini la bona gent. Potser en Carod s'ha passat i no va pensar-s'ho gens bé però cal que tots tinguem clar que ho va fer a fi de bé, que sempre és millor dialogar amb qui sigui i, si pot ser, intentar arreglar les coses per viure tranquils i bé. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
JO
TINC UN AMIC, SENYORES Jo tinc un amic, senyores, que és un xicot molt trempat, que ens coneixem des de sempre: junts hem rigut i hem plorat. Llegeix molt i se'n recorda i això és ben bé un erudit. Fa poc el seu nom sonava amb això del tripartit. Sonava per tenir un càrrec davant d'un departament que tothom reconeixia que ell era el més competent. Doncs li han dit que botifarra! i que havia estat vetat, que en posarien un altre que el tenien més domat. I ara entenc perquè els que manen no sempre són els millors, fins i tot n'hi ha molt d'ineptes: la llei de l'embut, senyors. Si esbandeixen els que en saben i fan pujar els ignorants ja em diràs tu, on és el canvi: és estar pitjor que abans. El meu amic que s'ho prengui amb calma i tranquil.litat, que estudiï i que ens ho expliqui, el que sempre li ha agradat. I als tripartits els aviso que es vagin dosificant: no sé si hi haurà prou palla per tants rucs que estan manant. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
De
vegades ens venen baldades, potser, tal volta, et veus enfonsat mai del món pretenguis tancar aquesta porta doncs lo millor encara ha de començar. I si et penses que jo no penso vas ben equivocat, la vida amb tu per si sola pensa i l'omple a vessar de significat laia. almacelles picaolives@cataloniamail.com index - tornar a Home . |
|
Ja
amb més temps, el pensament d'explicar amb detall morbós, perquè viure aquest moment ens pot ser tan dolorós. Un bon dia em vaig preguntar com és que és?, que m'ofegava com i quan pres vaig quedar la música de qui ballava. Uns li foten mà al teu sou, són els amos del teu pis, per saber només què els mou els mots com "diner" o "negocis". mentre uns altres t'administren el teu temps, perquè els pertany, són aquells per a qui treballes, te'l van prendre i tancar amb pany; Uns altres et colonitzen (desinformar és llur funció) el què fer i el pensament: són diari i televisió. Mentrestant són els polítics, que contra tothom governen, que castiguen als més crítics i a desigualtat condemnen. Només queda la llibertat de tancar i obrir altres portes, les que dan felicitat o en treuen, i aíxò m'importa. Per tant a res ni a ningú li permeto que m'alieni aquest bon o mal recurs que llibertat vol que senti, que em permet seguir pensant en mí com a una persona que encara pot 'nar avançant "prò"els mals de cap no arracona. (o i els ideals no abandona) Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
He
llegit el teu romanço amb detenció, Isaac, i ja veig que aprofundeixes i que estàs fet tot un crac. I és que fas filosofia i això, per mi, és important, i més pel bicentenari que ara celebrem de Kant. M'ha frapat l'última estrofa quan poses per uns iguals, o al menys a mi m'ho sembla, mals de caps i ideals. * * * * * Amic, Joan Vilamala, que ens coneixem de temps ha, et vull donar una notícia que potser t'alegrarà: L'Auca del 12 d'octubre que has escrit tan i tan bé, resulta que amb una colla la gravem ara en CD. T'avisaré així que surti i a tots plegats, ja ho sabeu, aquí en deixaré constància perquè ho escampeu arreu. * * * * Taisdevalls, què vols que et digui, em tens del tot intrigat: em dius que tu i jo parlavem i jo ni me n'he enterat. O millor dit, no ho recordo; o m'estàs marcant un gol: que ja veig que ets un foteta i que ja et saps cuidar sol. * * * * Veig, Marina, que t'abrandes evocant l'Alt Empordà amb poètiques volades i ens ho vols comunicar. Potser perquè et dius Marina fas versos amb salabror i ens amares amb imatges. Marina, san s'acabó. ** * * * Hola, Laia d'Almacelles, anima't i escriu-nos més; tu que veus les coses clares, explica'ns-les als demés. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Quan
repasso aquest romanço, |
