"Jaume,
això són uns glosats que van fer els estudiants de magisteri (alguns els
van cantar amb la tonada del glosat menorquí). On diu "dos-cents
te'n van caure", "cara d'ou li va quedar" "va quedar
ben remullada"etc. fa referència a una tirada d'ous que li van fer a
la UIB: van posar una diana amb la seva foto, i vinga'n ous, fins a
dos-cents. Tant de sentir-ne xerrar que si LOU o la gallina no sabem com 'cabarà aquesta puta joguina, però l'haurem d'aturar si no volem la ruïna que això mos ha de matar. * Aquesta LOU implantada és una gran cagarada: la ministra entabenada mos ha fet la gran putada. Ai, ministra, dimiteix i no ens facis patir més que estudiar ja és fotudet i amb la LOU ho serà més. * La LOU ens ha imposat la senyora del Castillo: sembla que ha ressuscitat de la tomba el caudillo, i la ministra no sap fer una O amb un canutillo. * Una reforma ha sortit al carrer, a ningú agrada. La roseta del PP ens ha fet una putada. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. Amb la privatització molts de forasters vindran, feina fixa no hi haurà, català no parlaran. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. I plorant direm adéu a la selectivitat, i el remei ja se sap, perquè és actualitat. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. Gosses punyetes farem a aquesta llei de la LOU perquè tothom el que vol és que acabi dins el pou. Dos.cents te'n van caure, dos-cents te'n vas menjar. Com aprovis la reforma farem truita amb tu i Aznar. *
index
-
tornar
a Home
index
-
tornar
a Home Idò,
fa molt de temps que dura? A
Madrit hi ha un personatge On
hem anat a parar? L´altra
dia a Manlleu
index
-
tornar
a Home Les
vetllades sempre acaben
index
-
tornar
a Home
index
-
tornar
a Home
Navegant
per internet
Ep,
us torno a visitar
Fa
dos dies a la ràdio
index
-
tornar
a Home
Entamu
la mió colaboración,
index
-
tornar
a Home |
|
I
és que a Mataró, |
|
. |
|
. |
|
Tots tenim alguns afanys |
|
Trobo,
Jaume, que et rovelles |
|
Els
pinsans i els gafarrons |
|
Com
vols, amic, que te'ls toqui, els teus atributs ignots. No em vinguis a fer el milhomes! Què vols? Si no tens pebrots! Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Els
pebrots que dius que em falten |
|
Amic
meu, quanta pelica... molta boca i poques dents. La feinada que tindries amb el pellingot que tens! Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Veig
que ets experta, bufona, deus fer anar molt bé les mans... pels baixos de molts novicis, canonges i capellans! Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Jo
tinc molt bones maneres i molt bona educació. Vaig aprendre tots els trucos al convent de l'Assumpció. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
No
trenquis el son del Jaume |
|
Per
acabar d'adobar-ho, |
|
Veig
Pepi que estàs guerrera i que t'hi poses molt bé. Sóc aquí al teu darrere, del Calders, sóc el Gaiter. Tinc una gaita, minyona, que sona i més sonarà si la toques una estona ni que sigui amb una mà. Deixa que dormi en Jaume, deixa que dormi en Reiner Vine amb mi sota una bauma i la gaita et tocaré. "Puix per més que a mi em donés un rei son ceptre de plata i son mantell d'escarlata" i un cistell ple de calés "fins de ser rei deixaria per ses trobes amoroses i ses muntanyes frondoses" lo teu gaiter del Calders. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Ets
de Calders, d'aquí al Bages? Si que ets a prop, ves per on! Jo, als gaiters imaginava com ben bé d'un altre món. I com sonen els teus versos, mon estimat trobador! Que tes trobes amorosos són de l'any de la picor. T'imagino amb barretina com en un dibuix antic que vaig veure un bon dia en un dels museus de Vic. Sota la bauma no em busquis perquè hi ha molta humitat -ho dic per la teva gaita, no agafi un encostipat. Sant Sadurní de Gallifa pot ser un lloc, si no et fa res, per trobar-nos algun dia, entre el Bages i el Vallès. Si Gallifa no t'agrada, o no et plau Mossèn Dalmau, ens podem trobar a la Mola o fins i tot al Montcau. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Ara
entenc perquè, estimada, davant d'un home no et mous, veig que ets experta en fer truites sense ni tocar-ne els ous. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
ELLA Que davant de tu no em mogui, no vol dir gaire, xaval. Tothom sap que em moc amb gràcia quan em trobo un bon pardal. ELL Si és que ho dius per la gradària, ja saps que sempre s'ha dit que la bona confitura es troba en el pot petit. ELLA Sempre trobes les paraules per poder rimar més bé, però jo sé el pa que s'hi dóna quan hi ha un bon semaler. ELL No t'enfadis ni t'ofenguis, ni t'ho agafis massa a pit. Crec que les diferències les podrem resoldre al llit. ELLA Per mi no hi ha cap problema, farem les paus, ves per on. Una, dues, tres vegades... pre-te tot el temps del món. Pepi i Jaume fdanti@pie.xtec.es jaume@jaumearnella.com . index - tornar a Home . |
|
De
tots els llocs que em proposes és al bell cim del Montcau on amb tu m'enfilaria i et muntaria un sarau. I que bé que sonaria la gaita sota el cel blau, en aquell bell cim de serra, en aquell racó de pau. Fins i tot algú diria: «Què és el que tan bé cantau?» I tu, Fina, afegiries:. «Canta més , gaiter, si et plau.» Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Aquest
romanço m´agrada cada cop té més color, i llegint algunes estrofes ja m´està agafant calor. L´experiència no es medeix en anys sino intensitat, em manquen les dues coses aquesta és la cruel realitat. Jo no entenc de "pardals" ni tampoc de "confitura", hi ha qui és experta en "truites" l´escalfor encara em dura! Estic sec i vull "mullar" així em sento avui en dia, vull que em toquin el "flabiol" i s´empassin la "melodia". Poc a poc vaig aprenent i tot gràcies al romanço, si l´experiència es un grau ara necessito un manso. Per que si l´amor és sexe i poc importa el "puro", amic Gaiter, no fugis si començo no m´aturo! Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Com
que el Reiner vol un manso també el podem convocar al cim d'aquesta muntanya que fa de molt bon trobar. No és que ens vingui de passada, però serà indret neutral pels de Calders, Barcelona i els del Vallès Oriental. I si l'un porta la gaita i l'altre duu el flabiol jo tocaré les maraques de dos pardals en ple vol. Si algú es deleix, cap problema, que prepari l'intrument i que vingui a la trobada: cap al Montcau falta gent. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Per
les coses que jo sé, per les coses que tens dites, sento molt amic, Reiner, que si un manso necessites jo no et pugui satisfer. Jo només toco la gaita, no m'agrada el flabiol i quan veig que algú m'empaita de seguida aixeco el vol. T'ho hauràs de fer tot sol. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Jo
tinc bones maraques i també un gran flabiol, però no són per la Pepi són pel que aixeca el vol. Al Montcau no hi faltaré i el Gaiter lo seu tindrà, si la gentil Pepi s´encanta també ella "pillarà". Ara us ho diré en anglès que el que vull és un forat, i no importa per on si per "front" o bé per "back". Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
| . |
|
I
com un faune i una fada o com pastora i pastor, des del Montcau, l'alta cima, veurem fins al Canigó! Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Sí,
senyor! Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
M'han
dit, Jaume, que amb la bici has tingut un accident; per què no ens en fas cinc cèntims, a la teva bona gent? Deixa'm dir-te de passada que jo tampoc estic bé, en veure com ens emmerden els feixistes del PP, perquè enguany estem en guerra; i no dic cap disbarat, ja que el ximple que ens governa un franquista reciclat, somiant l'Espanya eterna el seu poble no ha escoltat i l'ha dut a la caverna, la caserna militar. El PP no vol diàleg, com s'ha vist al país Basc on els bascos amb caràcter l'han donat sovint pel sac. I ja que fent-se el milhomes, el llepaculs de l'Aznar, s'ha apuntat a fer destrosses al Golf Pèrsic, a l'Irak, CATALANS, fotem-li canya!, diguem-li clar i català que amb el seu model d'Espanya no hi tenim res a pelar; que si desconeix el pacte i ens imposa servituds bé mereix que amb seny i rauxa NO VULGUEM SER MÉS, CORNUTS! Joan Vilamala i Terricabres. Manresa jvilamal@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Et
dic ara, de passada, que no és la meva funció, que es va fúmer patacada prop de la font del rector. Està fet un bon sant cristo amb el turmell enguixat, un dit que li surt de "puesto" i amb el front esgarrinxat. Pepi. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
T'interesses,
Vilamala, per mi i la meva salut: no saps tu com t'ho agraeixo perquè estic bastant fotut. El cas és que anava amb bici, no solc fer pas l'animal, però feia una baixadeta per un lloc com de trial. No és un lloc gaire difícil, vull que quedi ben entès, que l'he fet moltes vegades i no m'ha pasat mai res. Però tothom deu tenir un dia o un moment més o menys breu que la pífia i que l'esguerra i aquest dia era el meu. Perquè la bici em rellisca de la roda del davant i jo que salto per sobre i ja em tens a mi volant. La baixada prou vaig fer-la, bici i jo en desgavell, revolcant-me tot per terra i deixant-hi un xic la pell. Vaig estar de sort encara perquè em va poder aturar una preciosa argelaga que em va donar un cop de mà. Tot jo era un ecce homo: el peu esquerra esguinçat, amb la cara esgarrinxada i amb el dit gros dislocat. Vaig anar després a urgències, a Granollers, que ho fan bé, i amb només quatre o cinc hores em van curar i al carrer. I ja ho veus, vaig coix i manco, porto crosses, ves per on, i duc tot un pentagrama esgarrapat aquí al front. Però no et pensis, Vilamala, que amb això m'hagi acabat, que tinc cada cop més ganes d'anar rabent i embalat. La moral d'aquesta història és que per si un mai caieu mireu de no atabalar-vos: simplement us aixequeu. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
I
va ser amb la bicicleta? Jaume, ja no tens edat per anar fent cabrioles com un noi esbojarrat. No m'estranya que això et passi. Compte amb l'estabilitat. N'acabes de fer seixanta i seixanta és un grapat. Un grapat, una grapada, una almosta o bé un manat, que tu amb la teva llargada llueixes amb dignitat. Deixa'm, doncs, que et feliciti pels anys que has acumulat. Tan debò puguis doblar-los sense dur el peu enguixat! Joan Vilamala i Terricabres. Manresa jvilamal@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Romanço:
AUCA DEL 12 D'OCTUBRE 1. Si Colom hagués sabut la cosa com aniria, a desfer el recorregut no hauria esperat un dia. 2. Poc pensava l'almirall que els deliris de Castella per esprémer la mamella portarien tant d'estrall. 3. Va ser tanta l'ambició i tal fou la mesquinesa, que el vell regne d'Aragó va ser exclòs d'aquella empresa. 4. En nom del rei i l'imperi els cruels conqueridors perdien el poc senderi i arreu duien planys i plors. 5. Ja en temps de Felip II van fer net de les Antilles; i a partir de llavors són tot colons els de les illes. 6. Arreu sembraven la mort per haver un Món Nou de trinca ¿No recordeu la dissort del poble asteca o de l'inca? 7. ¿ No recordeu en Pizarro o el famós Hernan Cortès? Si un era cafre i vagarro l'altre ho era encara més. 8. S'excusaven amb la creu i amb la voluntat divina, i a qui aixecava la veu, en nom seu feien xixina. 9. Les riqueses que hi havia robaven a cor què vols; l'extorsió i la tirania era el fer dels espanyols. 10. Als natius van imposar la llengua i la monarquia. Diguem-ho clar i català: Feien com fan avui dia. 11.No vivim en dictadura però seguim espoliats, tenim la pròpia cultura però ens volen colonitzats. 12. Amb els indis solidaris sumem la nostra protesta. contra els règims doctrinaris. No és pas nostra aquesta festa. 13. Primer el dia de la Raça, ara el de la Hispanitat. ¿No trobeu, que això ja és massa per la nostra dignitat? 14. No som un país amb casta ni ens sentim predestinats. Som qui som, i això ja basta perquè siguem respectats. 15. Per festejar el genocidi ja em direu si raons hi ha; deixem doncs que avui hom cridi: «No hi ha res a celebrar!» 16. «Ai, Espanya, castellana no t'hagués conegut mai!» Per superba i per tirana et direm: «Adéu, Good bye!» Joan Vilamala www.auques.net Manresa jvilamal@pie.xtec,es index - tornar a Home . |
|
Doncs
parlàvem amb l'Arnella |
|
He
llegit , Jaume, al diari que un nou premi t'han donat. El premi «Jaume I»; no saps com me n'he alegrat. Crec que l'han ben encertada els que te l'han concedit. Han dit el que diu el poble: «Que ets d'allò més ben parit!» Puix la teva trajectòria al servei d'aquest país, bé mereix ser valorada, bon Jaume Arnella i París. Joan Vilamala. Manresa jvilamal@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Jaume,
que puc fer una glosa? que sigui ben mallorquina, per mi es la cosa més fina com ella no hi ha altra cosa. Molt m'agraden els romanços però trob que queden coixos, com cercar tres peus als moixos, crec que queden un poc mansos. Fa poc vaig trobar la Web que manté en Jaume Arnella veig que hi cap mascle i femella tot d'una vaig dir uep! Hem de passar més endins i ho hem de fer plegats, veig que aquí s'han ajuntats catalans i mallorquins. Aquesta ha estat la primera sigui com la introducció. Salut a l'amfitrió i als qui li van a darrera. Un altre dia amb més sanya glosaré més atrevit. Per avui ja l'he tot dit. Salut, i bona companya. Miquel Campaner Amengual. Llubí mcampaner@educacio.caib.es index - tornar a Home . |
|
ALT
EMPORDÀ: NIT I JORN Vespre de sol rogent. Nit. Nit mancada de lluna, no hi ha llum, no hi ha so. Claror tènue va sorgint a l'infinit de la mar. S'ofereix l'Alt Empordà, a l'extrem de Catalunya cercant la Mediterrània, i al costat del Rosselló. Des de ben amunt el massís de l'Albera, terra catalana de boscúries suros, alzines, roures i faigs. Moveu els braços verds i grisos pel vent que bufa de nord, vent fort, sec i fred: L'Empordanesa Tramuntana. Xiuli, xiuli! Al peu de l'Albera, s'alcen petits rebrots: Agullana i Darnius, termes de megalitisme i Romànic. Entre els vessants de la Serra de Rodes, la Bassegoda i la Mare de Déu del Mont, es distingeix extensa plana de blat i grocs gira-sols que arriba a la mar. Les aigües dels rius converteixen la plana amb zona d'aiguamolls, coneguts Aiguamolls de L'Empordà! flanquejats per prats, pollancres i oms, lliris de flor blava i dolços estanys, no ens deixeu mai! A la mar, Cadaqués, tradicional mariner, poble pintoresc, estimat empordanès. Port de Llançà i Port de la Selva "poblets" de pescadors, "poblets" de mariners, "poblets" per envejar. Vespre. Vermelló llunyana. Nit. Claror brillant va sorgint a l'infinit de la mar. S'ofereix l'Alt Empordà, a l'extrem de Catalunya, cercant la Mediterrània i al costat del Rosselló. Marina Círia Àlvarez. Barberà del Vallès marciria86@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Benvingut
any 2.004... qui m'ho hagués hagut de dir? tan males espectatives que encara m'han de venir. Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
És
tan gros el que ha passat que no m'he pogut estar de posar-ho en el romanço; ho començo a explicar: Vet aquí que el bon Carod diu que es va trobar amb la Eta; es veu que va ser a Perpinyà on va fer tal malifeta. El noi, una mica ingenu, es veu que hi va anar a parlar amb bona fe i l'esperança que deixéssin de matar. Però a"Madrit", per variar, els ha semblat malament que algu que busca la pau enraoni amb aquella gent. Potser és que els ineteressa per poder tenir més vots dir que en Carod és dolent i una mica carallot. Però mireu si no és curiós que el diari que ho ha dit sigui l'ABC i no un altre: el més proper al seu partit. A més a més, els bandarres que manen allà a Madrit també parlen quan ells volen amb gent de passat prou "bonic": un que sopa amb en Gadafi que és bon paio com ell sol, li va regalar un cavall perque el ruc no estigui sol. El Zaplana va a Colòmbia en viatge oficial parla amb les Farc que son gent que no han pas fet cap "mal". Podríem seguir parlant perque jo em vaig encenent, però serà millor que ja calli i que opini la bona gent. Potser en Carod s'ha passat i no va pensar-s'ho gens bé però cal que tots tinguem clar que ho va fer a fi de bé, que sempre és millor dialogar amb qui sigui i, si pot ser, intentar arreglar les coses per viure tranquils i bé. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
JO
TINC UN AMIC, SENYORES Jo tinc un amic, senyores, que és un xicot molt trempat, que ens coneixem des de sempre: junts hem rigut i hem plorat. Llegeix molt i se'n recorda i això és ben bé un erudit. Fa poc el seu nom sonava amb això del tripartit. Sonava per tenir un càrrec davant d'un departament que tothom reconeixia que ell era el més competent. Doncs li han dit que botifarra! i que havia estat vetat, que en posarien un altre que el tenien més domat. I ara entenc perquè els que manen no sempre són els millors, fins i tot n'hi ha molt d'ineptes: la llei de l'embut, senyors. Si esbandeixen els que en saben i fan pujar els ignorants ja em diràs tu, on és el canvi: és estar pitjor que abans. El meu amic que s'ho prengui amb calma i tranquil.litat, que estudiï i que ens ho expliqui, el que sempre li ha agradat. I als tripartits els aviso que es vagin dosificant: no sé si hi haurà prou palla per tants rucs que estan manant. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
De
vegades ens venen baldades, potser, tal volta, et veus enfonsat mai del món pretenguis tancar aquesta porta doncs lo millor encara ha de començar. I si et penses que jo no penso vas ben equivocat, la vida amb tu per si sola pensa i l'omple a vessar de significat laia. almacelles picaolives@cataloniamail.com index - tornar a Home . |
|
Ja
amb més temps, el pensament d'explicar amb detall morbós, perquè viure aquest moment ens pot ser tan dolorós. Un bon dia em vaig preguntar com és que és?, que m'ofegava com i quan pres vaig quedar la música de qui ballava. Uns li foten mà al teu sou, són els amos del teu pis, per saber només què els mou els mots com "diner" o "negocis". mentre uns altres t'administren el teu temps, perquè els pertany, són aquells per a qui treballes, te'l van prendre i tancar amb pany; Uns altres et colonitzen (desinformar és llur funció) el què fer i el pensament: són diari i televisió. Mentrestant són els polítics, que contra tothom governen, que castiguen als més crítics i a desigualtat condemnen. Només queda la llibertat de tancar i obrir altres portes, les que dan felicitat o en treuen, i aíxò m'importa. Per tant a res ni a ningú li permeto que m'alieni aquest bon o mal recurs que llibertat vol que senti, que em permet seguir pensant en mí com a una persona que encara pot 'nar avançant "prò"els mals de cap no arracona. (o i els ideals no abandona) Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
He
llegit el teu romanço amb detenció, Isaac, i ja veig que aprofundeixes i que estàs fet tot un crac. I és que fas filosofia i això, per mi, és important, i més pel bicentenari que ara celebrem de Kant. M'ha frapat l'última estrofa quan poses per uns iguals, o al menys a mi m'ho sembla, mals de caps i ideals. * * * * * Amic, Joan Vilamala, que ens coneixem de temps ha, et vull donar una notícia que potser t'alegrarà: L'Auca del 12 d'octubre que has escrit tan i tan bé, resulta que amb una colla la gravem ara en CD. T'avisaré així que surti i a tots plegats, ja ho sabeu, aquí en deixaré constància perquè ho escampeu arreu. * * * * Taisdevalls, què vols que et digui, em tens del tot intrigat: em dius que tu i jo parlavem i jo ni me n'he enterat. O millor dit, no ho recordo; o m'estàs marcant un gol: que ja veig que ets un foteta i que ja et saps cuidar sol. * * * * Veig, Marina, que t'abrandes evocant l'Alt Empordà amb poètiques volades i ens ho vols comunicar. Potser perquè et dius Marina fas versos amb salabror i ens amares amb imatges. Marina, san s'acabó. ** * * * Hola, Laia d'Almacelles, anima't i escriu-nos més; tu que veus les coses clares, explica'ns-les als demés. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Quan
repasso aquest romanço, |
|
M'atreveixo
a tornar a escriure, encara que em fa vergonya, a veure si et dono peu a tornar a fer un xic de conya. Una breu insinuació em remet a un tema obert en un anterior paràgraf d'allò que potser no és cert. Habitem un rar planeta, que exclou tots els ideals, que sempre farà el possible perquè mai siguin reals. Cal que guiis ta conducta cap a algun bon trascendent, si només penses en tú més lleig el món tú vas fent, però si ho fas tot pels altres de ràbia faràs un crit, t'absorbiran l'energía mentre ells no mouen un dit. "Ets tan bo que sembles tonto" diu ma mare tot sovint, "prò" he depurat el sistema ara em donc si són amics. (...) Ens hem d'aturar a pensar que la vida té un sentit i com que li hem de donar no li donarem petit. Si algun dia en això penses t'agafarà mal de cap, heus ací l'equivalència. (ho dic per si algú no ho sap) Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Una
corranda he de fer de la classe segon c la Ioia n'és la tutora i molts deures ens fa fer. No gosis no portar-los perquè un zero et posarà hauràs de repetir segon i amics hauràs de deixar. Pep Puigeròs. Banyoles reideroma@3xl.com index - tornar a Home . |
|
jo
no et coneixia, i de tú en sabia; ara jo estic parlant amb un breu petit instant Pere Sánchez. Porqueres jony5281@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Un
divendres dia 19 de març et vaig conèixer |
|
Al
dijous al col.legi del brugulat jo estava ben esverat. A mi m'agradaria tocar la guitarra però si la toques la meva mare segu que em faria la tavarra. Si tingues una guitarra no m'hen cansaria de tocar, però com que no la tinc primer m'ha l'haurè de comprar! Albert Vila. Banyoles sexy_down index - tornar a Home . |
|
Quin
plaer, quina alegria el romanço descobert, veig que neix a Santa Eulàlia i com creix per internet! Per entrar en aquest romanço, què us diré que no hàgiu dit: des del poble amb quatre ratlles saludo els que hi han escrit! Joan Montes i Graví. Santa Eulàlia de Ronçana joanmg@eresmas.com index - tornar a Home . |
|
És
cert, Joan, que el món, diuen, és ben bé un mocadoret: no ens trobem a Santa Eulàlia i ens hem de trobar a internet. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Tot
tranquil pel món anava, quan pel marge d'un bell riu em vaig trobar un cos informe casi mort, malgrat tot viu. El vaig recollir en braços no sabia ben bé què fer, jo no sé si això us recorda la pel·lícula d' E.T. Vaig pensar en dur-lo al metge abans que "allò" morís, per si ell podia salvar-lo o que almenys més no patís. "Vés per on, és un romanço" va dir el metge preocupat, entre tots podem guarir-lo si hi posem voluntat. "perquè el romanço revisqui" cal que el llegim tot sovint, poc a poc, anant-lo engreixant vers a vers, anar escrivint. Obsequia'ns un xic d'esforç i de gimnasia mental, entre tots aquest romanço el farem monumental. Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com index - tornar a Home . |
| Sí,
el món un mocador, Jaume, t'ho recordaré quan algun dia ens trobem anant cap a Can Ferrer. I ara faig una quarteta per celebrar que el PP de la seu de la metròpoli l'hem ben fotut al carrer Joan Montes i Graví. Santa Eulàlia de Ronçana joanmg@eresmas.com index - tornar a Home . |
|
¿Heu
vist ara com es posen amb les nostres seleccions? Fora l'imperialisme que n'estem fins als collons! Som qui som malgrat el cogui i volem ser conseqüents i no permetem que juguin amb els nostres sentiments. Catalans i catalanes primer som, també europeus; i si ens volen fer d'Espanya que escoltin les nostres veus Que l'Espanya democràtica no existeix vénen a dir. Si és així que es facin fotre que se'n vagin a parir! En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
El
PP a perdu i el PSOE a guanyat La guerre sa acabat i la pau arribat. Ai jaume quan tornaras el brugulat dels teus romanços en em enamorat i tu has merxat Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Si
no sabeu la noticia un home an atropellat devat de casa meva l'han estassat uns 50 anys tenia i a la clinica està. Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Els soldats espanyols an
tornat, a kasa seva. i deki un mes n'ariban +. Ja no estem a le guerra, la guerra d'Irak. An mort moltes persones, però això no significa pas la fi, significa ke els omes kada dia som + selvatges. Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
A
qui s'estimi la terra, la nostra o del món sencer, a qui s'estimi la vida d'animal, planta o nen, que sàpiga que uns li cuiden amb molta dedicació, sempre i quan de mans no els lliguin els de l'administració. parlo de la pagesia, no de tota, però de part, que conrea com es feia a ca nostra fa molts anys. El qui no planta transgènic, qui no fa un monocultiu, qui amb química no adoba, qui no contamina el riu, qui de varietats conserva, les nostres tradicionals, que són les millor adaptades als climes meridionals. Els qui tot això practiquen, de la nostra cultura i del propi ecosistema són guardians i tenen cura. Tot això no és poca cosa, perquè no és ben bé igual menjar un bon pa amb tomàquet que merda al Mc Donal(?) Isaac. L'Hospitalet linkisaac@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Avui
som dotze de maig a Jesús esta plovent i ara parlant d aigua jo dic no al transvasament! Lo millor en estos casos si la gent no es vol mullar es estar sota cubert o a la vora de la llar I no es cap cosa estranya el posar- se a recordar jo recordo le primer dia que al sr arnella em vaig trobar Va ser un dia ventos cap alla al mes de gener de l any dos mil tres i era a un poble ben fester Alla a l alt empordà a la vila d espolla a una trobada de cantadors que per a mi va ser la polla Vam anar els grallers de jesusÇ no crec que arribes a soles el que si que esta clar es que tocava les cassoles I alla una cara coneguda jo estava atabalat llàstima no vas cantar massa estaves costipat! en fi jo ara m acomiado que es tardet i ja tinc gana i ara jo em vaig a menjar un entrepa de baldana JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM index - tornar a Home . |
|
A
le web fa temps que no hi escric entre piragüiesme, confe i gamma no tinc temps ni per fer un redolir Albert coll. banyoles koll_90@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Enganxat
a l internet i de forma casual em vaig trobar un bon dia este romanço virtual Es una cosa molt sana per al cos i per la ment i ja per segona vegada aqui dir: NO AL TRANSVASAMENT! Despres de tres anys de lluita al cor hi ha moltes emocions ara toca anar de festa i disfrutar les celebracions Sempre pot anar millor i pot portar alegria si quan un sen va de festa va en bona companyia Lo bo per a rematar-ho es que al acabar la nit continue viva la festa entre els llençols d un llit A vere si som genteta avere si som bona colla els des 18 i 19 de juny al camp de futbol de l ampolla El romanço ja l acabo este vers es el darrer que xerro en una noia per via del messenger! JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM index - tornar a Home . |
|
Encara
que no m'importi i no m'interessi gens he sabut que aquest disabte hi va haver un gran casament. Des d'aquí jo felicito un país que sap què fa el País Basc que la boda no ha volgut televisar. En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Jo
crec que hi ha molta caspa i els hi dic:espavil! si li foten tanta pompa pronte comunions per el civil! JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM index - tornar a Home . |
|
L'
any 1544 a la ciutat de Tortosa un savi visonari pronostica alguna cosa "Vindrà un dia molts d'anys han de passar pero el nostre millor tresor lluny es voldran emportar Allà terres valencianes hi ha gegants gratant el cel només son comparables a la torre de Babel Son fets per gent sense escrupols i cobdiciosa que els importa ben cop dexar seca la terra de Tortosa No servirà esta aigua per alimentar tarongers en faran ús els senyors rics per engrandir els seus plaers" -I que sera de la gent? una noia va exclamar- deixeu que acabe l' historia una home va contestar "La gent d' aquestes terres veurà el seu futur amenaçat no es rendiran mai als que manen seran David contra Goliat Del nostre riu ni una gota! repetirant sense defallir en una lluita dura i tremenda la del dret a existir! Voltaran per mar remouran cel i terra pero creieu-me els persents que guanyaràn esta guerra" La gent es queda tranquila ja no te mes patiment sabent el final feliç que tindrà l aconteixement El que explicava el visionari es compleix de moment esperem que mai mes vegi el perill d'un transvasament FÍ JORDI SEBASTIÀ FERRER. JESÚS-BAIX EBRE SEBASTIA_4@HOTMAIL.COM index - tornar a Home . |
|
ieieie
i es k kada dia estik + konvensuda d k tot això me la suda km malgasten la pasta si hi ha pobres q ni en tenen x alimentarse Klar||*|| Capellades xd_3@msn.com index - tornar a Home . |
|
Veig
que fa temps que el romanço el tenim molt embussat En Jaume, s'ha tornat ganso? Que potser s'ha jubilat? El món roda i va fent voltes i el país, ves com està... Al Romanço, les absoltes no voldria pas cantar. Apa, doncs, gent, fora noses i escriviu-hi quatre mots, escriviu-hi quatre coses, que les puguem llegir tots. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
SÓC
D´AQUÍ, LA NOSTRA TERRA SÓC D´AQUÍ I SÓC CATALÀ I EL QUI VUSQUI MOLTA GUERRA LA FALS LI HAURÉ DE CLAVAR SI VOLEU UN MOLT BON VI A MI M´HE L´HAU DE DEMANAR SI VOLEU TAMBÉ BON OLI AMB MI PODEU COMPTAR. AMB UN BONA GARNATXA PASTISSETS DE LA RIBERA NI LA BUTIFARRA AMB
MONJETES I SI AMB TOT AIXÓ |
|
Ai,
David, si que t'enfiles! Em sembla que beus molt vi. Jo sóc pacífic de mena i és per això que et goso dir que si menges tan com menges et deu costar de pair. Jo hi trobo a faltar les cebes de Vinaixa o Vimbodí. En Cebes. Seva ( Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Feia
dies que no entrava al romanço virtual, ja tinc ganes de tornar-hi per posar-me amb els de dalt. I si els de dalt no m'inspiren -mira que són avorrits!- ja amb els vostres comentaris n'hi ha per llepar-se'n els dits. Com el Gaiter us animo a tornar-nos a embolicar, amb l'idioma que us plagui, amb català o valencià! Pepi. Santa Eulàlia de R fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Doncs,
aquí vinc jo. Et remeto la darrera auca que he escrit contra la llei, contra el veto que ens posen des de Madrit. AUCA DE LES SELECCIONS ESPORTIVES CATALANES 1. Bona gent, ja va essent hora que més d'un baixi de l'hort. Siguem clars: que tot va alhora la política i l'esport. 2. Catalunya és una terra, un país vell, europeu, que no calla i que s'aferra fent sentir la seva veu. 3. Per exigir el que li toca en el món de les nacions: el lloc que avui li pertoca en les grans competicions. 4. El cafè per a tots no ens prova, el trobem descafeinat i volem una llei nova de l'esport, per dignitat. 5. Ja n'hi ha prou! No ens fa cap gràcia que ens fiquin el mateix sac. On tenim la democràcia si ens trobem en l'atzucac? 6. Amb nosaltres no s'hi juga ni amb els nostres sentiments. No vulguem ser gent poruga; proclamem-ho als quatre vents: 7. Som qui som i si fem nosa, a qui ens vol assimilar deixem-li clara una cosa: Volem esport català! 8. S'ha acabat! Prou d'ortopèdia exigint-nos la unitat en l'esport. Fora comèdia! Visca la pluralitat! 9. Volem fer com els britànics i els pobles civilitzats; que de raonaments tirànics ja n'estem més que embafats. 10. Catalans, fotem-hi canya i exigim la selecció, al govern central d'Espanya, perquè som una nació. 11. Una nació milenària, que la història no ha esborrat i ha estat més que solidària amb la resta de l'estat. 12. ¿I de què s'espanten ara si l'esport reivindiquem? Aixecant ben alt la cara, catalans, som i serem! 13. Per ningú no ens deixem tòrcer i que sàpiga tohom quina és la nostra gran força i quin és el nostre nom. 14. «Catalana és esta terra, los vilatges catalans, català lo pla i la serra...» Catalans els habitants! 15. Permeteu-me, doncs, que acabi com el canonge Collell, un vigatà que era un savi i que era tot un gat vell: 16. «No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure, si no l'hi donen se'l pren.» Joan Vilamala www.auques.net index - tornar a Home . |
|
que tornis a guerrejar. I en Jaume no ve a la cita? I en Rainer, qui sap què fa? Veig que domines les llengües i que saps valencià, una que no parlen els que parlen castellà. Jo també parlo eixa llengua és a dir el rosalcavà, ¿que parlem potser en estèreo quan parlem en català? ¿No serà que és la mateixa i que ens volen enganyar aquells que mai no la parlen perquè parlen castellà? Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
El
rei de l´auca, en Vilamala ens parla de seleccions esportives catalanes i mostra les seves raons. Però si tot son seleccions tindrem molts enfrontaments tants partits i resultats que no sabrem ni com anem !!! Política i esport van alhora tal com diu en Vilamala, però tota divisió crea conflicte tinguem la idea clara Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Ai,
Reiner, si que t'espantes, et feia molt més valent; tu, que ets un cap verd amb marxa i no anaves tan calent?! L'enfrontament en l'esport és una cosa molt sana, és com fer un polvet sovint o un romanço a la setmana. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Reiner,
jo et feia més fort; Et creia molt més valent. No t'espantis, que en l'esport és molt sa l'enfrontament. No es tracta de dividir sinó de multiplicar els èxits que són d'aquí, els de l'esport català. I a Espanya, si són com cal, tot i que alguns no els fa gràcia, han d'entendre que és normal que exigim la democràcia. Joan Vilamala www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Que
ben dit Joan Vilamala, estic per l'esport català..! Hi ha una cosa, no t'emfadis, que un xic em fa discrepar, i és que em cites un canonge, un viguetà fet i dret, que era molt catalanista però no jugava prou net. Gràcies per animar-vos, Joan, Rainer i Gaiter, gràcies pels vostres versos. Per cert, on tenim el romancer? Pepi. eularienca fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Faré
cas al de Calders, jo que de l´esport em canso, un polvet a la setmana, o era pot ser un romanço? No és mereixen, amiga Pepi, les gràcies que aquí ens dónes, però sabent què de tú vénen, sempre les donem per bones. Sóc valent Joan Vilamala però em fa por dividir, prefereixo sumar a restar això no ho vaig aprendre air. Jo també sóc català, i m´agrada la meva terra, però posar-hi fronteres... no serà mirar enrera? Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Benvolgut
amic, Reiner: no es tractar de dividir sinó de multiplicar!, segons t'escrivia ahir. I què dius de les fronteres? No som qui les hem posat sinó aquells que avui falsegen la nostra realitat. S'entesten a fer-nos creure, tant si vols com si no vols, que la gent de Catalunya hem de ser tots espanyols. Doncs a mi que no m'obliguin; jo només sóc i seré el que lliurement jo triï que sinó quin mèrit té? Saps què et dic?, que no m'agrada que ens vagin marcant tants gols. Ja fa temps que jo m'afaito i veig que anirem bé sols. I tu, benvolguda Pepi, ¿Ens podries explicar en què no va jugar net el canonge vigatà? Sí que és cert que amb mossèn Cinto no varen acabar bé, mes això no desvirtua el que ell diu i jo també: «No captem el dret de viure, dret que no es compra ni es ven, poble que mereix ser lliure si no l'hi donen se'l pren» I passem a un altre tema: el del nostre romancer. Jo no sé on para l'Arnella que potser ho saps tu Gaiter? Joan Vilamala www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Ja
s'acosta el 24, la vigília de Nadal i és costum a la família de celebrar-ho com cal. Amics meus tinc un dilema -he de triar i en tinc un feix- no sé per on decidir-me, si per la carn o bé el peix. Jo sé que per 'quí al romanço hi ha qui de cuina hi entén; espero que sereu amables: feu-me algun suggeriment! Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
En
això de la manduca, Pepi, jo sóc un entès. Sóc en Cebes, em coneixes? Sóc tot un cuiner de pes. Com aquests que es porten ara, com la «Cuina per a solters», l'Adrià, o en Pere Tàpies... i que cobren d'allò més. El que em passa és que m'engreixo, estic fet tot un bacó. Trobo les cebes tan bones que no sé dir mai que no. Així és que et recomano -facis carn o facis peix- que no et descuidis les cebes, que n'hi posis un bon feix. En Cebes. Seva ( Osona) Cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Pel
menjar de Nadal el meu consell pot ser serveix, però jo sóc macrobiòtic i de la carn estic peix. Per segon, apunta Pepi, pots provar filet de mero, que no hi faltin les cebetes, triunfaràs, així ho espero. Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Doncs
jo, benvolguda Pepi, et recomano que enguany no t'oblidis d'un bon cava, o com jo en dic, el xampany. A partir d'aquí tu tries; fet i fet és el mateix, que si cuines com verseges seran bons la carn i el peix. Joan Vilamala. Manresa www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Després
de pensar una estona, després de molt rumiar el que diu eixa minyona jo també vull opinar: Jo et recomano la carn, per allò que diu la dita: «Carn fa carn i vi fa sang». Que no ve en Jaume a la cita? Veig que més d'un el reclama i en Jaume no surt enlloc, Que no està bé de la cama?, o que potser està pioc? Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
| Com
m'agraden aquests versos, pel bon beure i endrapar, seguiré el que m'aconsellen, tots són per sucar-hi pa! Amic Cebes, de la cuina en coneixes els topants; perquè la ceba és la base de la d'ara i la d'abans. Amb la beguda no dubto: un bon cava o xampany, amb el mero o amb el pollastre i no només per cap d'any! Ara que vénen les festes, mengeu neules i torrons i permeteu-me que us enviï un bon grapat de... petons! Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Ostres,
ostres, ostres, ostres! Aquí hi ha marro i del gran, sembla que aquí se les tenen i jo que estava badant. Perdoneu, però tinc tirada a quedar-me un xic penjat de la lluna de València o d'algun altre costat. Aquí heu fet una feinada que si naps i que si cols: de seguida m'arremango i us ajudo a cor que vols. Com que he vist que aquí parlàveu de seleccions nacionals, de menjars i de la ceba, jo us parlaré d'animals. Una cançó aquí us adjunto sobre el burro català i si és que us caigués en gràcia sempre la podeu cantar: EL BURRO CATALÀ escoltar part de la cançó en MP3 (1,98 MB) Tal com no fa gaires dies aquí la ràdio vaig dir que parlaria del burro, és el moment de complir. I el burro que vull cantar-vos és el burro català, que és un ruc i que és una ase i també se'n diu guarà. Visca el ruc, visca el ruc, visca el guarà! Visca el burro català! És molt fàcil distingir-lo perquè és alt com un santpau, alhora enèrgic i plàcid i té el pèl curt i suau. Té unes orelles molt llargues que gaire bé fam dos pams i veureu que les mantenen sempre dretes i tibants. Visca el ruc... Els ulls són vius, bondadosos i grossos, naturalment, i el morro d'aquesta raça té una forma descendent. El seu color ronda el negre o un marró bastant pujat, però a la panxa. els ulls i el morro té un color blanc-platejat. Visca el ruc... Fa tres o quatre-cents quilos i un metre i mig, o més, d'alt, té una bona embargadura, impressiona l'animal! Com que és molt treballador, tossut, sofert, perquè es veu, resulta que és valorat i apreciat a tot arreu. Aquest burro ja existia en temps molt enretirat i se n'han trobat vestigis d'una gran antiguitat. També en el temps del romans parlaven de l'animal i en tenim moltes notícies de l'època medieval. I de tot el món venien a Catalunya a comprar aquest exemplar magnífic que és el burro català. Aquest ruc extraordinari i que és tan treballador, resulta que ja fa anys que està en perill d'extinció. I ara tot de cop i volta no sabem per quin motiu, milers de cotxes el porten al cul, amb un adhesiu. Per alguns és una broma irònica, intel.ligent; és donar la volta al tòpic i fer-ho bo i somrient. Per altres és militància i agafa com tot un rol de lluita i de resistència en front del toro espanyol. Jo, què voleu que us hi digui, potser és que em sento cansat d'haver cantat massa himnes: no en sento necessitat. Però també veig una cosa: sovint, si s'està apurat, si convé la gent s'inventa els senyals d'identitat. I ara a part de l'enganxina, tant si en porteu com si no: lluiteu sempre per la llengua perquè aquí ens ho juguem tot. Visca el ruc, visca el ruc, visca el guarà! Visca el burro català! De fet, aquesta és la lletra, si voleu, i no us fa res, us puc enviar la música en format d'mp3. I de moment em retiro, ja em 'nireu veient el pèl: s'està posant el romanço a punta de caramel. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Gràcies,
Fina, petonera, pels petons que has enviat als que escrivim tot fent versos i el romanço hem allargat. En Jaume ens arriba amb burro com Jesús de Natzaret, que va entrar a la Ciutat Santa enfilat dalt d'un burret. Ara que ja tenim burro i que s'acosta Nadal, ¿per què no fem un pessebre un pessebre digital? Joan Vilamala. Manresa www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Em
sembla molt bona idea, per mi podem començar, pel que dius falten figures i només el burro hi ha. El burro d'en Jaume Arnella, just acabat d'arribar. Apa, doncs, anem per feina que si no, s'escaparà. Tu, Vila, pots fer de vaca, tu, Cebes, fes d'angelet i en Reiner, si no s'espanta, que faci de Jesuset. Jo ja hi posaré la gaita i faré de vell pastor. Tu, Pepi, fes de Maria. Algú més ve a la funció? Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Voldría
posar a escena aquest pessebre virtual, proposo Internet del Camp em sembla el lloc ideal. Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Dels
papers que heu repartit a mi no m'ha quedat clar quin és el paper d'en Jaume. Algú em pot dir de què fa? En Cebes. Seva Cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Bon
amic Cebes de Seva, més clar explicar-t'ho no puc: tinc entès que se m'assigna el gladós paper del ruc. Aquesta ha estat la primera distribució de papers que ha assignat per 'quest pessebre lo bon Gaiter de Calders. Jo faig d'ase i tu fas d'àngel i, si no hi ha res de nou, de Mare de Déu la Pepi i el Vilamala de bou. En Reiner fa de Jesús, almenys per 'questa ocasió i el Gaiter per ell s'atorga la figura del pastor. Jo, de pastor, amb ell no el veig i proposo pel Gaiter la imprescindible figura de l'il·lustre caganer. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Deu-me
el paper de pastora i tinguem la festa en pau perquè el de verge Maria em sembla que no m'escau. Les dones del pessebre fen un paper ben galdós: que si filen, que si renten o bé cuinen pels pastors. De pastora, prop la cova dels pastors, en un bon lloc, i estaré ben situada per afegir llenya al foc. Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Jo
tampoc vull fer de vaca, que aquest paper no m'escau. Vull una feina més maca en aquest galdós sarau. Joan Vilamala. Manresa www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Doncs
jo tampoc vuill fer d'àngel, que sóc lent i un xic talòs i si caic de les altures tinc por de trencar-me un os. En Cebes. Seva Cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Ai,
això sí que m'agrada: poder fer de Caganer i en una bella contrada escampar-hi el meu femer Que això de poder fer pets i rotar per lo traser, ja ho fèiem de petitets i no ho hem deixat de fer. Heu de saber que el petar-se no està prohibit per llei, i que és lícit desventar-se; així ho fa el vassall i el rei Ni crec jo que puga dar-se principi més evident, car si un ha d'aguantar-se és que es troba malament. És cosa molt natural, i molt sana per la gent; no pot haver-hi cap mal en obrir la porta al vent. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
A
Llubí per tocar l'orgue posen dos cans dins un sac, un fa nyic, s'altre fa nyac i s'avenen com un rellotge. A Llubí ses llubineres quan acaben de segar se'n van a rossegar el cul per les tapareres. Xisca Capó. Llubí praxi@eresmas.com index - tornar a Home . |
|
He
llegit aquest romanço Si l'encerto l'endevino. També hi fico cullerada sóc el pebràs Carolino Veig que aquí tu Jaume Arnella ara de burro en fas gala, però pensa que un bon burro té també llarga cigala. Jaume Arnella amb tot això no vull pas dir-te que ets nul, però amb la tita lo millor diuen que és ficar-la al cul. En Carolino com sempre amb el seu llenguatge vast..., pensa que jo sempre en parlo però mai no en faig un bon tast. No puc ser gaire al romanço doncs no tinc ordinador, però de tant en tant m'hi atanso, només suco pa amb l'olor. Carolino. Folgueroles index - tornar a Home . |
|
Està
vist que fer un pessebre és difícil d'allò més, aquí tots aneu per lliure i em retorneu els papers. Ningú vol fer de Maria i tenim tres caganers: la Capó, en Carolino i jo, el Gaiter del Calders. Sabeu què?, deixem-ho córrer; deixem-ho per l'any que ve. Reconec que l'he cagada, però cagar bé ho hem de fer... Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Davant
tanta problemàtica per arribar a un bon acord, has fet bé de reconèixer que anàvem per un mal port. Malgrat tot cal reconèixer que amb tan sàvia dissertació s'hi ha afegit el Carolino i la gran Xisca Capó. Que aquest any que ara comença ens aporti a tots plegats mesura en la caguera per no anar escaguerrinats. Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
El
tema de la caguera, és tema ben ancestral, p'ro en podem tocar algun altre tant o més universal. Què us agrada, què us preocupa? Què alimenta el vostre esperit? Us agrada sortir al vespre o soleu 'nar d'hora al llit? Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Oh,
Pepi, tu que proposes ja algun tema per parlar, jo, com el Foix et diria que quan dormo, dormo pla. Ja de jove m'agradava a les nits poder sortir i feia el que m'agradava, ho feia tot menys dormir. Amb els anys la migdiada ha anat agafant més pes i et puc dir, francament,que ara no me la perdo per res. I a les nits quan hi ha visites faig badalls a discreció i la gent quan se n'adonen ja toquen el pirandó. I jo ja fa temps que em qüestiono, si em volguéssiu ajudar, què tindrà més importància el dormir o el somiar? Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Feia
temps que no escrivia però en Vilamala em va dir que estaveu molt animats, més que bebent un bon vi. Ara he llegit quatre coses i em sembla que ja ho he entès: ultimament la caguera es el que desperta interès. I és que és un tema important i no és pas cap tonteria, hi ha gent que la van cagant i així es guanya la vida. La caguen quan fan discursos i també amb les decisions i a nosaltres, que els paguem, sempre ens toquen els collons. Apa, doncs, fins aviat, i que l'any que hem iniciat, sigui un bon any per a tothom, i millor que l'any passat. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
Havent
dinat, migdiada i dormir pot ser a la nit, però de dia, escolteu-me se somia sense estar al llit. Perquè no és el mateix si parlem de somiar, saver-lo fer despert que dormir sense parar. Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
En
Foix, estimat Arnella, no és ben bé del teu estil, t'assembles més a en Sagarra, fins i tot vist de perfil. Ves que amb tanta migdiada i tant pensar amb el coixí no oblidis pas la manera d'anar al llit sense dormir Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Saps,
Pep Torres, el romanço com que té l'aire virtual permet que puguem cagar-la i que ningú prengui mal. Com diu l'Arnella a l'inici podem dir tot el que ens surt, no hi ha límits per als temes i pot ser més llarg o curt. El Rainer em desconcerta, és que no ho veig massa clar: és de dia que somia? i a la nit, doncs, què fa? Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
A
la nit amiga Pepi altra cosa jo faría, i ja que parlem de sexe Carolino, que tal el dia? Encara m'en recordo de la teva "metralleta", parles de cigala llarga, no serà la teva petiteta? Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Sigui
llarga o petiteta el que jo explicar-te puc és que la tinc mogudeta com la cua que té el ruc Carolino. Folgueroles index - tornar a Home . |
|
Doncs,
jo, què voleu que us digui? Que m'agrada de dormir, però amb qui tinc per companyia, vull dir alguns que sou aquí, no sé pas si dormiria amb el que acabeu de dir Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Descobreixo
aquest romanço navegant per internet i a fe de Déu que no em canso de llegir-lo a tort i a dret. Jo a l'Arnella ja el coneixo i els seus romanços també, però el virtual que ara llegeixo em senta la mar de be. Soc veí de Santa Eulàlia i per tant del romancer. A vegades quedo en bàbia d'escoltar tan gran saber. M'il·lusiona l'afegir al romanço uns quants versots. Per quan els torni a llegir m'esgarrifaré dels mots. Però la Pepi sempre llesta, en Vilamala i Gaiter s'inventaran una gresca amb el Mestre Romancer. Tan se val que la gratera ens revingui, però si us plau si ens hem de tocar la pera, que sigui al cim del Montcau Allà hi tenim experiència en flabiols i figues tendres, i si hi trobem resistència només serà fins divendres. Que el vent del Montcau relaxa la més forta resistència i esdevé brisa de platja per nostra concupiscència. Entre el flabiol del Reiner i del Gaiter les maraques, ai Pepi, ves a saber qui et farà sonar les traques! Disposats no en faltaran per posar foc a la metxa i si els crides, pujaran esbarats com una fletxa. Però no t'hi cansis, rumia, que no és fàcil l'elecció. Tanca els ulls, després somnia, aquí hi tens un servidor. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Molt
benvingut, Quim Brustenga, benvingut a aquest racó: però em sembla que has begut oli perquè això crea addicció. Ja et coneixia la prosa, força polida, amb esmero, però ara llegint-te en vers veig que escrius bé, punyetero. I tu, Pepi, què m'has fet? M'has aixafat la guitarra posant-te amb el meu perfil semblant amb el d'en Sagarra. No m'hi assemblo amb el seu geni fluit, rampellut i encès, només m'hi assemblo amb la panxa però, ves, millor això que res. Ja que parlem d'escriptors, qui creieu que és més bandarra, dels poetes catalans, en Sagarra o en Pitarra? Els gaiters de Catalunya amb això solen 'nar forts i el nostre bé deu saber-ho, seguidor d'en Rubió i Ors. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Com
m'agraden, Quim Brustenga, aquests versos que has escrit! Et dóno la benvinguda a aquest grup tan eixerit. Qui no té un all té una ceba, que si cols i que si naps, però amb tu, Joaquim Brustenga, segur que lligarem caps. Deixem dir-te Jaume Arnella: no et piquis amb el perfil que jo només comparava la nàpia i el vostre estil. Pepi. sta. eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
A
Catalunya fardau de ruc però a Mallorca tenim someres demana-ho a ses llubineres que d'això en saben un munt. A Llubí ses llubiners quan han acabat es jornal se'n van darrera es corral a bramar com a someres. Margalida Fiol. Lloseta index - tornar a Home . |
|
Veig
que augmentem la collita i que no anem a Betlem; mentre en Quim ara ens incita i al Montcau vol que tornem. Com celebro la visita! i quins versos que hi farem! És allò que diu la dita: «Quants més serem més riurem» Joan Vilamala. Manresa www.auques.net index - tornar a Home . |
|
A
mi no em feu córrer gaire, que no m'agrada fer el cim del Montcau ni la Mola si un bon àpat no hi tenim. Si de cas m'hi apuntava, si de cas m'hi apuntaré, serà per collir-hi espàrrecs, que amb les cebes lliguen bé. En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Gràcies
amics per mostrar-me els fulls d'aquest llibre obert, segur que és la millor arma per la pau, ho se del cert. Crec que és bo d'anar al Montcau amb la colla de l'Arnella, allà sota el cel tan blau jo em brindo a fer una paella doncs veig que en Cebes fa figa i si no és per un plat ple, diu que per pujar-hi es triga massa temps i no convé. Després de la migdiada, porró buit i el cor encès, farem petar la xerrada amb tants i tants romancers. Que no hi faltin les maraques, no ens descuidem el flabiol, que vinguin les nenes maques si no aixecarem el vol. Que la natura és molt sana, que un tiberi és atractiu, cantar romanços m'agrada tot això em fa sentir viu. No pateixis Vilamala que si a Betlem vols anar crida a la Pepi i als altres i posem-se a caminar. Si de fer excursions es tracte i creieu que no ens cansem podrem organitzar un acte allà al portal de Betlem. Com he vist que heu tingut cura del reparto dels papers, que tothom per ell procura a l'hora de dir qui és, com no se de qui faria ni m'escau fer d'angelet, portaré la ratafia i aniré fent el traguet. Tot serà que no es barregin les maraques i els flabiols, i a Terra Santa no ens deixin ni a la nit recitar sols. Ara ja us deixo amics meus amb la il·lusió de tornar. Afinem les nostres veus per si haurem de recitar. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Si
es tracta de caminar no sé si m'hi apuntaré que diuen que és molt cansat i jo em canso com si "re". Ara bé, si és per cantar només cal que m'aviseu que cantar no cansa gaire; cansa més anar a peu! Portarem bones guitarres, flabiols i tamborins, panderetes, castanyoles i si cal també violins. I per a afinar la veu un amic diu que va bé un "carajillu" calent, millor si és curt de cafè. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
| Una
grip inoportuna em te retingut al llit. Si del virus no en faig cura em foterà el mal parit. El meu cas no és anormal i n'hi ha per totes les cases, és molt poc original com Joans, Joseps i ases. Una mica de tosseta em va fer deixar l'havà que junt amb una copeta em fumava per dinar. A Itàlia els polítics prohibeixen fumar-se un "havano" al bar, que fumar provoca càncer i els hi resulta molt car. Aquí ens ho prohibeix la grip fins que comprovi la Tura que quiets i malalts al llit, és la millor compostura per frenar el trist increment d'accidents a l'autopista. Ens morirem igualment però al nostre llit, no a la pista. Ara ja acabo el romanço, va sent hora de dormir. Segur que a algún altre manso l'hi ha passat com a mi, doncs fa uns dies que no hi veig noves aportacions, i això em resulta molt lleig i fins em toca els collons. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Em
sap greu, amic Brustenga, que aquest grip t'hagi sorprès però en el fons també em pregunto que quin mal no hauràs comès. Tant de puro i tanta copa, primavera, estiu i hivern, no tenen altra acaballa que el més fondo de l'infern. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
No
t'enfadis, Quim Brustenga, fa dies que no intervenim, però és que entre grip i feina, no es pot negar que patim. Jo em vaig trobar un bon dia que no podia parlar, i la veu em feia figa i el cap vinga a rodar. I els pulmons a fer punyetes, molta tos i mal de cap les cames em tremolaven, estava feta un bon nyap. Sembla que em veig les orelles, perquè ja entro a l'internet, i els vostres versos em sonen a flabiols i clarinet. Ja diuen que és una passa i que un cop te n'has sortit tornes a agafar embranzida i a posar-hi un bon espit. Espero que et recuperis i que no perdis l'alè i ens enviïs els teus versos perquè són un gran plaer. Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Està
vist que l'arrossada va per llarg, que no esteu bons, i el Montcau és tot pujada! Sabeu què?, deixem-ho, doncs. De moment anem fent versos i parlem de la salut i de temes tan diversos com pot ser: el nou Estatut; de Llubí i les llubineres, i dels poetes bandarres, del Tripartit o la Mieres, dels ous i les botifarres, dels condons del senyor Fraga, o d'Ibarretxe, l'heroi!, o l'Espanya que naufraga, del senyor Bono i Rajoy. Només cal parar l'orella i obrir els ulls de bat a bat i saber fer com l'abella: xuclar la realitat, que escrivint animalades, --sigui veritat o fals-- amb humor i riallades se'ns curaran tots els mals. Joan Vilamala. Manresa www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Em
dius, Jaume, tafaner, que et digui qui té més barra del dos cracs que varen ser en Segarra i en Pitarra Fixa't què escrivia un i endevina qui ho signava: «Pixo a l'abim: al fons la mar blava, allà el cap de Begur, aquí el cap de la fava.» Saps qui és que aquí desbarra? No és en Frederic Soler, àlies Serafí Pitarra ni tampoc és lo Gaiter sinó que és el gran Sagarra. Saps què et dic? Deixem-ho estar No cal donar la tabarra El que sí que tinc molt clar d'en Pitarra i en Sagarra és que es pot donar per fet que si els dos visquessin ara al ROMANÇO VIRTUAL també traurien la cara Que ens ho passaríem bé! Com faríem botifarra als polítics que jo sé i és que tenen una barra! Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Ves
quin dubte, quin misteri, el romanço s'ha encallat És que no teniu senderi? Ja m'hi havia acostumat! Jo us encoratjo a tornar-hi, escriviu-hi alguna cosa, que ha esdevingut un breviari i llegir-lo no fa nosa. Hi ha molts temes a parlar: dels immigrants i del vel, de l'embolic iraquià i fins del Turó Carmel. Del nostre finançament que Madrid ens regateja i posa l'ànim calent, déu n'hi do quina barreja! Del grip del Bisbe de Roma que es fa dir Joan Pau segon, i ja fa una bona estona que te en vil a tot el món. Apa doncs la mandra a fora, agafeu el ratolí, penseu que mai és prou d'hora per escriure un rodolí. Joaquim Brustenga. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Certament,
amic Brustenga, és ben cert tot el que dius i m'he decidit a tornar-hi perque alguns estem ben vius. De tot això del Carmel i d'aquell forat tan gran, quan sento parlar els polítics jo em vaig ben emprenyant. Sobre tot els convergents que als que manen disparen quan van ser ells, ja fa un temps, que les obres projectaren; i és que tenen uns dallonses que quan no manen els sembla que poden fotre als qui ara manen i engegar-los a la merda. Senyors, siguem més seriosos, que hi ha molta gent sense pis; ajudem-los entre tots i tractem-los com amics. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
N'hi
ha que som inestables pel què fa al romancejar, i tenim uns alts i baixos molt difícils d'arreglar. Amb això de l'ensorrada més d'un s'hi ha enganxat els dits ja sigui de convergència o integri el tripartit. Posant-te al lloc de les víctimes ho veus d'un altre color, quan les parets se t'ensorren i el terra és un colador. Planyo aquestes persones que han perdut el seu recer,... és fràgil la vida humana quan els murs no aguanten bé. Pepi. santa eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Ai
Pep Torras quina sort que el romanço continues, creia que estava ben mort, sort de tu que ara el bellugues. El romanço és de paraules, a vegades convincent, no com les d'algun polític socialista o convergent. Però ai Pep Torras quin desori, no obris la caixa dels trons defensant el consistori i atacant els que són bons. És ben cert que Convergència va fer el projecte "Carmel", però en Nadal amb molta ciència el revisà pèl a pèl. Així s'hi va comprometre davant de l'electorat, i revisat el projecte Convergència s'ha acabat. A partir d'aquell moment és en Nadal el que diu que el projecte ja s'entén i vol que segueixi viu. Si l'hagués volgut canviar hagués fet com a Bracons, ordenant-lo fer parar i decidint per collons. Això t'ho dic amic Torras de bon rotllo i amb estima, doncs passo bones estones rellegint la teva rima. Per favor no vull que et pensis que pretenc polemitzar ni imposar-te els meus criteris, només vull versificar. Vull compartir aquest romanço amb quatre lletraferits com tu i jo, cridant ben fort: mira que som ben parits!!! Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Ep!
bon amic, Brustenga, no et pensis que m'he emprenyat, doncs com deia aquell polític: "La gent s'enten s'hi ha parlat". Cadascú pensa el que pensa, i això no és bo ni dolent; el que importa és poder dir el que penses a la gent. Tant si penses blanc com negre, mentre respectis tothom, digues el que prefereixis i explica-ho bé a tot el món. I amb això dels ben parits, jo, francament, no ho sóc massa, doncs vaig néixer amb cesàrea, i no per on tothom passa. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
Després
del que he dit,Brustenga, encara he seguit pensant i a poc a poc el meu cap es deu haver anat escalfant. Deies tu que jo atacava els polítics que són bons i el tripartit defensava per què em semblen més bufons. No és així, no és el que penso, jo no sé qui són els bons; penso que n'hi ha a tot arreu... bé, al PP potser no. Aquests si, són els dolents, que ens volen donar pel sac, ens volen fotre la llengua, calers i la dignitat. Contra aquests cal que lluitem i anem junts amb cap ben alt, que no puguin tornar a vèncer i tornar a fer molt de mal. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
És
ben cert, Torras, amic,
index
-
tornar
a Home
|
|
Així
m'agrada, col·legues,
index
-
tornar
a Home
|
|
Jo
de romanços no en sé,
index
-
tornar
a Home
|
|
estic
que no m'ho crec
index
-
tornar
a Home |
|
Com
els àngels tu t'enrotlles. |
|
M'embolico,
amic Cebes, amb cebes i ceballots, quina és la diferència entre aquests i els i calçots? Pepi, de la ceba. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
L'Arnella
el tenim ben viu per tranquil·litat d'en Cebes, que l'he vist de totes menes, així no cal que patiu. Al matí prop del quiosc per a recollir el diari respectant el seu horari, i a la nit en fer-se fosc. El que li passa a l'Arnella és que vol abarcar massa entre escriure, paperassa i els manyacs de la parella. Potser sí que l'hem d'empènyer amb l'ajuda de la Pepi a escriure uns versos i ens repti a tots els d'aquesta "penya". Joaquim Brustenga Etxauri.Sta Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com
index
-
tornar
a Home
|
|
No
vull fer-te cosquerelles només parava les orelles i cridava les donçelles. Les que m'agraden son elles! Jo no sé de fer romanços anava cercant graella i no m'agraden els mansos si no venen amb parella Raimon. Altea index - tornar a Home .. |
|
Per
això hi deia la meva i volia deixar clar que cal que també l'Arnella vingui aquí a fer-la petar. Ell és qui ha aixecat la llebre i ens fa córrer rere seu. No s'hi val que ara ronsegi com si ens hagués dit adéu. ¿Que hi fa que visqui a Ronçana on fa bo de ronsejar? Si ronsejar és cosa sana també ho és el versejar. Saps Pepi? La diferència entre ceba i ceballot, no és pas ben bé la mateixa que amb carall i carallot. I aquí ho deixo, que tinc pressa; que tinc un bistec al foc acompanyat d'unes cebes que hi he agefit de fa poc. En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Em
sembla Raimon d'Altea que hi hagut un malentès, que ha provocat el websmàster amb l'ordre que ens tramès. Allò de les pessigolles que ahir a la tarda escriguí anava per una noia, que es diu Àngels,de Rubí. No saps, xe, com t'agraeixo el que aquí ens has aclarit: Que no em vols fer cosquerelles i que no em vols al teu llit. En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Noi
de Tona, Jaume Barri, m'hauràs d'ensenyar a cantar aquella cançó tan teva, la que parla d'"Un cel blau". Tinc els acords i la lletra, però la música, com fa? Vull cantar-la amb la guitarra però no la sé començar. A la propera diada -que, suposo, serà al maig- si no la cantes per força la cantaràs de bon grat! Àngels Pessigolles. Rubí florsalagespa@gmail.com index - tornar a Home . |
|
Senyors
meus, alto a les seques! Que no s'alarmi ningú, que estic viu i ara ho demostro pel què cregueu oportú. És cert que fa temps que falto al romanço virtual però no ha estat per indolència: ha estat pel bé general! No volia fer-ho públic i per 'xò ho duia amagat però ara m'obligueu a fer-ho ja que m'heu ben enxampat. He estat en missió secreta i he hagut d'anar a l'estranger, disfressat de mil maneres: tot això pel vostre bé! La missió que jo tenia, sabreu que era raptar en Bush i portar-lo a Catalunya amagant bé el gamarús. Per tornar-lo a deixar lliure del lloc on era amagat no demanàvem cap euro ni cap mena de rescat. Enlloc de rescat volíem una sola condició: anular, aquest cop per sempre, el famós quart cinturó. Perquè passa prop de casa i no vull tant d'enrenou i calia una acció forta per subratllar i dir: prou! Ara he tornat de Brussel.les i em trobo aquest mullader: m'he vist obligat a escriure-us i explicar-vos el merder. Perquè aquesta és la paraula que defineix la missió: ha estat un fracàs dels grossos, no podia anar pitjor. De fet, vaig poder infiltrar-me i estava amb els caps d'estat saludant a l'un i a l'altre fingint naturalitat. Jo tenia a la butxaca cloroformo per en Bush i si el líquid em fallava tenia un llibre d'en Proust. Ell, d'entrada que em saluda: -Hola, amigo, como va?! -Yo bien! Y tu? que li etzibo i llavors se'm va escapar. I aquí estic, senyors, senyores, no crec que hagi fracassat que la guerra continua i encara estic en combat. Però està clar, ja ho diu la dita: no es pot estar a tot arreu; és per 'xò que no escrivia i ara el secret ja el sabeu. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Ara
si que t'he enxampat, Quim Brustenga t'he trobat, cada nit creient-me que estaves al xat i ja veig al que t'has enganxat. Soc la Cristina, la petita, dels tres fills que has engendrat, no t'espantis per la cita, que ara he mateix he pensat. Caram Cristina he dit, ara aniràs al llit? una estona m'he donat per donar-li voltes al cap. Jo del Montcau no opino, però llegint els versos esbrino, que aquí tracteu temes d'interès tant pel noble com pel pagès. Així em despedeixo i dic que llegint-vos ric i garanteixo que us llegiré per no perdre el fil, que bé! Cristina Brustenga i Sunyer. Sta. Eulàlia de Ronçana cristina@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Renoi,
Jaume, et desconec; tens uns cops molt amagats. Ens has tornat l'assossec però ens deixes bocabadats! Mai no hauria dit que tu fossis un agent secret; un James Bond, número 1; sí que m'has deixat distret! Joan Vilamala. Manresa www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Mare
de Déu, quin romanço! No ho sabia i m'ha agradat, i de llegir-lo no em canso: m'ha deixat garratibat. Veig que sou tots gent entesa en temes de gran interès i jo allà amb la "tele" encesa sense coneixeus de res. No patiu, 'niré venint, perque m'agrada rimar i penso escriure, gaudint, a aquest romanço arnellà. Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat index - tornar a Home . |
|
Com
teniu les cosquerelles? Com teniu les pessigolles Jo les cebes les tinc verdes i són una mica molles. Mentrestant per celebrar-ho, ja que en Jaume ens ha tornat me'n vaig a l'hort, les descalço i me'n cuino un bon manat. En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Aquest
romanço s'engresca: hi veig molta ambigüitat, res no és el que sembla, sort del detectiu privat! Com verseja el seu pare la Cristina ha descobert i l'Àngels no sé què s'empesca de cantar en un concert. Sort que tenim en Jaume per defer aquests embolics: ja pots 'nar aclarint incògnites per tots aquests bons amics. No sé si és per l'hora però no ho veig massa clar: què hi fa aquí el noi de Tona? Potser que vagi a sopar. Una cosa jo et diria, una cosa jo et diré, que molt m'alegro, Cristina, que t'agradi el mullader. No tots som gaire famosos ni ens fem amb els caps d'estat, però aquí és qüestió d'engaltar-les i quedes més descansat. Pepi. Sta. Eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Està
vist, amic Brustenga, que et tenen ben controlat i em temo que necessites un bon bon detectiu privat. Permet-me que et recomani, per sortir de l'atzucac, el serveis d'en Jaume Arnella un detectiu que és un crac. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Hola
Pepi, hola Cebes! Jo no veig cap embolic: Jaume Barri i noi de Tona tots dos són el mateix xic. Lo Gaiter, ¿dius que si busco les pessigolles a algú? A la propera trobada la víctima seràs tu! M'agrada fer pessigolles i fer somriure la gent, perquè crec que les rialles són un gran medicament. Àngels Pessigolles. Rubí florsalagespa@gmail.com index - tornar a Home . |
|
És
ben cert que m'ha trobat la meva filla Cristina, i resto bocabadat de que li agradi la rima. Celebro l'avinentesa, doncs les lletres no fan mal i manar-les amb destresa és plaer descomunal. Moltes gràcies, Lo Gaiter, per la recomenació, però deixem al Romancer per altra persecució. És millor que al Busch enxampi previ al deliri final, evitant que al món escampi tant de dolor i tant de mal. Joaquim Brustenga Etxauri.Sta Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Pessigolles
jo et faria, pessigolles jo et faré i sentiràs cantar els àngels, si tu véns al meu paller Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Està
vist qua això s'embussa. La metàfora us espanta? Aquí no hi ha en Maragall... Què ho fa que ningú no canta? Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
De
cantar, prou cantaria però és que no tinc massa temps, total, per dir tonteries ja hi ha gent que ho fa molt bé. Les metàfores del "presi", la querella convergent, els d'esquerra que no piulen i la moció del Piqué. Veiu com ni ha que canten? El que els hi passa, potser, és que sovint desafinen i esveren el galliner. Apa, algú que continui, que jo no sé que més dir; només sé que si no plego se m'escaparà el pipí. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
Si
el problema és el cantar jo m'hi apunto i no em distrec, tots volem desembussar el Romanço d'internet Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Veig
que aquí tothom es queixa i, certament, amb raó: és la fi del cagalàstics? o és només una inflexió? Si s'embussa o no s'embussa, no ens posem de mala llet, que això és com un matrimoni o una parella de fet. Estem condemnats a escriure perquè li hem agafat gust i passem bones estones intentant trobar el vers just. Sóc el primer en reconèixer que a mi em costa ser constant, per 'xò em vaig prenent vacances algun cop, de tant en tant. Si voleu, però, que us digui en el que estic capficat, és que estic gravant un disco però que no en trec l'entrellat. L'estava gravant a casa fent servir l'ordinador, però m'han petat tots els estris i ara estic en depressió. Però cap mal dura per sempre i tot té una solució, i jo espero que m'ho arregli el meu amic Toni Oró. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Això
ens anima, bon Jaume, el saber quelcom de tu, i tots recobrem la calma que és d'allò més oportú. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Ara
Jaume, jo t´explico |
|
Que
sí, gent!; que quan s'embussa bé que ens cal desembussar i així el ROMANÇO avança, avança i avançarà. Així ho feia el moro Mussa segons em van explicar, i així ho fa el Papa de Roma, mai no ho fa pêrò en català. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Moltes
felicitats, Pepi, en el dia del teu Sant. No cal que el Jaume et demani un cava desestressant. Tots els caves i els xampanys seran sempre un festival si convides als companys a una copa virtual. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Sant
Josep és festa grossa, antiga i tradicional. Jo he fet crema catalana i l'he feta tal com cal. A la crema, com s'estila, també s'hi poden sucar uns melindros deliciosos que aquest any m'he fet portar. Si voleu passar per casa, en un plan més presencial, tindreu la copa de cava brut natura, especial. Pepi. Sta. Eulàlia fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Senyors
meus, la primavera sembla ser que ja ha arribat perquè la sang se'ns altera, bé, la sang i tot plegat. Per veure-la com treballa què suggeriu que és millor: anar al Delta, a la Fageda... o bé a Espot, al Portarró? Quin llibre us emportarieu per anar a donar aquest vol: poesia o bé novel·la, un concret o un qualsevol? Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Fa
dies que vaig de bòlit i que aquí he escrit ben poc Permeteu-me que em disculpi: és que escric a un altre lloc. A la web d'un institut, (www.iespfq.org) on durant una setmana escrivim una corranda on el vers és el que mana. No cal dir que us hi convido. Hi sereu molt benvinguts ben segur que els vostres versos hi faran de tapabruts. La cosa no té durada però serveix per engrescar la mainada a escriure versos i així aprenen com se fa. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@nexen.cat index - tornar a Home . |
|
Ep,
senyors, torno a ser aquí (vull dir senyors i senyores) feia temps que no venia i passa allò que t'enyores. Ara han de triar papa aquells d'allà al Vaticà i jo els proposo alguns noms que els podrien interessar: Poden agafar l'Aznar que estaria molt content, només li faltaria això per ser molt més prepotent. En Pujol tampoc té feina i té experiència en manar; té algun tic, però poca cosa i deu parlar l'italià. Ara, si els cal simpatia, no estaria malament escollir en Ronaldinho que aquest sempre està content. La veritat, el que penso, quan veig aquells cardenals, es que foten massa el préssec i gasten molts "dinerals". Apa, seguiré venint a passar bones estones, però ja m'estic adormint i me n'he d'anar a fer nones. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
Aixo
esta mes que rebe, soc un nen que abans creia, res de gran sem esdeve pero ara estic conten perque podre participar en aixo de fer romanços que segur m'agradara. Potser no faix bones rimes ni la metrica es la adient pero segur que amb el temps mes anire sabent. Manel Pradas. Manresa tidi_pj@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Perdo
per no haber saludat pero amb tants romanços m'havia despistat apa dons hola Jaume ara si que tot ja he acabat. Manel Pradas. Manresa tidi_pj@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
És
llàstima Pep Torres que amb tant de cardenal no hi figurés qui proposes per amanir aquest sidral. Però deixem-nos de fumates que ja ens han pres prou el pèl i donem la benvinguda a aquest noi que es diu Manel. Hi ha una cosa que comentes i tens tota la raó: quan som nens ens creiem coses que ens fan molta il·lusió i després, va i t'adones que tot té un altre color. que hi ha roses, que hi ha grisos i sovint algun marró. Per molts anys a tots els Jordis Jordines i Jordiets celebre-ho amb un bon llibre i millor si és de versets. Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
Vet
aquí que molt callat s'ho tenia el Jaume Arnella, que el cinquè dia de maig es per ell un dia-estrella. És el seu aniversari i ja pot cridar ben alt que te el cava preparat malgrat que sigui virtual. Jo no us dic els anys que fa, sóc prudent i molt cortès, passa dels seixanta-un però no en son seixanta-tres. Així doncs, amics i amigues, feu uns quants versos rimats desitjant al Romancer totes les felicitats. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Moltes
gràcies, Quim Brustenga ja que m'has felicitat amb prudència i cortesia, amb respecte i sobrietat. Vull deixar una cosa clara, que el cava no és virtual; l'he posat a la nevera esperant el personal. Si el dia cinc teniu feina, passeu un altre moment, però dins la capvuitada, que brindarem igualment. Abans de venir a fer el trago aviseu, si no us fa res al noranta-tres, vuit, quatre, quatre, sis, tres, trenta-tres. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Per
a tan bon Romancer avui podem cantar un "japiberdi tuyu" i el cava descorxar. Ja veieu com "espiquinglo" doncs sóc gran viatger, que passis un "japi dey" et desitja en Reiner Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Sí,
Reiner, com espiquingles! Que cadascú escriu com vol i amb el corxu que descorxes fins escrius en catanyol En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home . |
|
És
avui que m'assabento d'aquest romanço tan llarg, interactiu, viu, dinàmic, com jugar 'a la cuit' al parc. Prò no és tard si el cor és jove i amb temps per descabdellar aquesta troca de versos que entre uns quants ja han fet rodar. Amic Jaume, et felicito per la pensada tan gran, doncs per escampar paraules tota jugada s'hi val. Jo vaig saber dels romanços que per tu eren cantats fa uns quants anys i moltes llunes en una vetllada al CAT. I en festes i reunions per arreu t'he anat trobant escampant cançons i versos, fins i tot a Vilafant. Veig que ha escrit en Vilamala, bon aucaire i corrandaire, professor minorisaire i emèrit esquirolaire. Prò veure'n la signatura no és sorpresa, ja t'ho dic, perquè coneix molt bé l'obra d'un poeta prop de Vic, i fa molts anys que treballa de tot cor i amb bona gana en això de formar alumnes en la llengua catalana. Entre els seus versos i els teus, que són vius i n'hi ha a pleret, no puc fer més que aplaudir-vos o bé treure'm el barret. Així doncs, que ja em retiro saludant-te, i ben distret amb el grapat de romanços que corre per Internet. Jordi Lon Quintana. Barcelona lonquin@lateneu.org index - tornar a Home . |
|
Diuen
que l'estiu s'acosta, que farà molta calor i que fins i tot els bisbes van de manifestació. M'hauria agradat més veure'ls quan la guerra de l'Irak, fent costat als pacifistes com ho feia en Lluís Llach. Però me'n vaig quedar amb les ganes, i ara els veig amb el PP i amb la COPE. Això ja és massa! "Qu'est-ce qu'est tout ce merdé?" Que si el Cristo avui tornava no seria intransigent amb als gais i enviaria els bisbes a "tomar vent". Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@punt.cat index - tornar a Home . |
|
No
saps, Jordi, com m'alegra trobar-te en aquests verals, dient quatre bajanades i fent versos informals. Al Romanço de l'Arnella tot sovint hi trec el nas, i fico la cullerada en aquest galdós parnàs. És una cosa molt sana treure el que portem el pap escrivint vuit , dotze versos, superant tot handicap. No cal dir que et recomano que tornis ben aviat, que tornar no costa gaire quan fa poc que s'ha marxat. Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.net index - tornar a Home . |
|
Ep,
Gaiter, hi estic d'acord amb tot això que tu dius. Seria maco que els bisbes visquéssin al regne dels vius. Sembla que visquin molt lluny de la gent normal, del carrer, i que poden renyar a tothom pel que a ells no els sembla bé. Això si, com va fer Jesús, i com es veu en els quadres, ells a la dreta i a l'esquerra, també hi tenen alguns "lladres"; el problema és que no hi ha cap lladre que sigui el bo: Zaplana, Rajoy o bé Acebes, la veritat és que fan por. Que deixin en pau els gais, que es casin com fa tothom, i si algun bisbe protesta que el donin per no sé on! Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat index - tornar a Home . |
|
Com
que s'apropa Sant Joan que és festa assenyalda per gent que, de nord a sud, parla en llengua catalana, també pels que han arribat fa poc menys de quatre anyades i han quedat ben captivats per fogueres, focs i falles, a tots ells, als que vindran, i a vosaltres, romançaires, us desitjo festa gran, i un estiu amb fresca i aire, que diuen que hi ha sequera i falta aigua al bosc i als rius; 'prò no hem de perdre la màgia d'aquesta nit que ens fa vius! Jordi Lon Quintana. Barcelona lonquin@lateneu.org index - tornar a Home . |
|
Hola,
bon dia jaume que tal i com estas? jo estic aqui aburrint-me ets amics no em fan ni cas. Jo visc en un poble de mar, Mon poble es Blanes un poble q els del costat diuen q "de la merda en fem Campanes". Un dia vingueres a mon poble jo et volgué felicitar i tu, jo no en se el motiu, em respongueres en castellà. Vas cantar aquella del ruc vas cantar la del guarà vas cantar aquella que deia VISCA EL BURRO CATALÀ!!! En vas cantar de típiques tots allí es divertien jo estava darrera la barra servint als que bebien Jaume, amic meu, va ésser un plaer de tenirte allí dalt amb les teves cançonetes tu que ets tan sagal! Guillem Bitlloch. Blanes guillem.bitlloch@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Ai,
Arnella, qui ho diria! pro en Guiilem Bitlloch de Blanes afirma que va sentir-te dir paraules castellanes. Potser és acusació falsa, potser és mofa o broma vella prò el poble vol escatir si ets del ram d'en Boadella. L'Estatut cau en l'abisme, fan cendra el finançament, i si et passes a en Cervantes ja no tenim referents. Ai, Arnella, agafa el guant i defensa't de l'afront que si xiules i no piules ens embriagarem amb rom. Jordi Lon. Barcelona lonquin@lateneu.org index - tornar a Home . |
|
Jordi
Lon, resta tranquil, doncs tots sabem que l'Arnella sempre parla català tant aquí com a Castella. Prô si un dia l'escoltem fer romanços castellans no perdem la compostura ni cridem com uns tirans. Ja de petits hem après a parlar tots català, i com som espabilats entenem el castellà. Així doncs els seus romanços els voldrem sempre llegir, en la llengua catalana o en idioma cervantí. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home .. |
|
Que
en Jaume domina llengües jo n'estic més que segur, però discrepo, amic Brustenga, del que acabes de dir tu. L'actitud no és la mateixa. La seva importancia té, i estic segur que això en Jaume ho té clar com Verdaguer. «Així doncs, els seus romanços els voldrem sempre llegir en la llengua catalana», l'única llengua d'aquí. I si un dia per fer gresca els fa en castellà o anglès li riurem la gracieta i tampoc passarà res. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@punt.cat index - tornar a Home . |
|
No
he llegit totes les rimes no sé ben bé de què va ni sé com acabarà però veig que son prou fines. Avui només saludaré als il.lustres glosadors retent-los sengles honors i altre dia tornaré. Saludo també Dom Jaumet titular d'aquest weblog que avui fent el badoc he trobat a l'Internet. Pere Castaño. Barcelona peretcs@menta.net index - tornar a Home . |
|
Com
tenim aquest romanço? |
|
atchús, que vin d'asomarme ae'sta pachina, atchús. isperro sabis predonarme el resfiriado comú. soyo san pello 'nlas mientes uxo gorrero alal bur yal quitrarmelo ant'Arnella estoes 'oque viene, atchús. el omnibus del pentagrama. garnata elarrastrao@romançoso.input index - tornar a Home .. |
|
Fou a la Universitat (de Mallorca,sigui entès) el novembre vint-i-tres, que gairebé no fent res, d'allò més be ho he passat. En Jaume Arnella ha cantat ja no ès un nin de bres, i sense sortir a IB3 a tots ha meravellat. De cultura popular, d'això anava la cosa, li hem fet alguna glosa i no ha volgut contestar, ell no vol improvisar, la seva presència imposa i poca gent li fa nosa, ell sempre parla molt clar. Gràcies, Jaume per l'estona, per l'estona que hem passat, de bon gust hem escoltat el parlar de Barcelona, i la cosa be s'entona quan un ve del Principat perquè el català nostrat li deim mallorquí, fa estona. Jaume, tu que ets un artista, artista de lo millor, faries una cançó per glosar una autopista? I sense perdre de vista qui ès l'especulador, el PP fa de senyor, també fa de contratista, sembla un il·lusionista del circ de la construcció, prest veurem, passant revista una Mallorca ben trista: un immens abocador. Jordi Cloquell "Artiller". Bunyola jordiartiller@wanadoo.es index - tornar a Home .. |
|
Amb les festes i assemblees, tots sabem del què parlem, de la paraula amb les idees, alcem els punys que guanyarem! Que el Penedès és viu encara, com la resta del país, cremarem amb el foc d'ara, roig encès, a l'enemic! Cesk Freixas. Riudebitlles ceskfreixas@gmail.com index - tornar a Home .. |
|
Amic Cesk, permet que et diga que no sé si fer-te cas. Jo vaig fent com la formiga: no mato tot el que és gras. Això sí, per més que em diguin que sóc massa ceballut, jo responc, per més que riguin, que el que no sóc és cornut. En Cebes. Seva (Osona) cebes@punt.cat index - tornar a Home .. |
|
Jaume Arnella, molt bon dia; i bon dia navegant que aquí vas participant fent del romanç alegria no acabeu mai l'energia seguiu, seguiu teclejant que així ens està ajuntant la cançó i la poesia. En Jaume, un gran cantautor de la terra catalana, avui fa una setmana ho vaig passar de lo millor, amb la teva actuació que a tots ens agermana, més vegent la teva plana un no perd la il.lusió de poder viure millor amb una cultura més sana Mateu Matas "Xurí". Santa Margalida xuri-4@hotmail.com index - tornar a Home .. |
|
Veig que enguany no
esteu per orgues i que tot segueix igual; doncs jo no, no puc estar-me de fer el que és tradicional, i, als lectors d'aquestes ratlles del Romaço Virtual, desitjar-vos, amb ma gaita, que passeu un Bon Nadal! Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Jo també em vull sumar a les felicitacions que de Calders ens envia el Gaiter amb bona intenció. Hi afegeria encara bons desitjos pel nou any amb salut, alegria i euros, buscant la pau amb afany. Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat index - tornar a Home . |
|
El Nadal ha despertat alguns dels lletraferits de la letargia dolceta en que estaven adormits. Jo celebro aquesta data si serveix per despertar els ànims dels contertulis que volen versificar. I com no vull quedar enrera prô tampoc vull ser el primer, s'haurà de posar les piles corre-cuita el Romancer. Queda clar doncs que t'emplaço molt admirat Jaume Arnella, a que escriguis un romanço amb la Fina de parella. I que l'any vinent ens porti amor, calés i salut, i si no és molt demanar volem un bon Estatut. Joaquim Brustenga. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Com els pastors del pessebre que s'acosten a adorar, en vénen de totes les bandes per poder participar. Ves per on, quina sorpresa, retrobar a lo Gaiter, al Joaquim, Cebes i al Mates l'Omnibús i l'Artiller! Feia temps que no venia al racó de romancer. Hi trobo a faltar alguns versos, els del Jaume i el Rainer. Que tingueu molt bones festes, amb qui us faci més feliç i que us sigui molt propici el nou any 2006! Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdanti@pie.xtec.es index - tornar a Home . |
|
ORACIÓ A LA MARE DE DÉU
DE L'EMPENTA Mare de Déu mitjancera, feu que tots els catalans, tant polítics com votants, tinguem molta més trempera. I que a les properes eleccions el Pesoe i el Pepé perdin tots els seus escons o quasi tots, pel nostre bé. A Madrid, els aeroports. I els papers, a Salamanca. I si aquí no ens fotem forts no tindrem ni la Petanca. Si volíem TGV, esperar quinze anys és massa. I ara, a més, fot-hi calers perquè si no pel Prat no passa! A Madrid, els cinturons i autopistes gratuïtes. Aquí paga per collons, que qui es queixa és victimista. Sobre Piqué i Maragall hi ha l'Aznar i el Zapatero: un falangista al capdavall i un aspirant a torero. Estem cecs si no veiem que ens estafen cada dia i si a més va i els votem, som masoques, jo et diria. Mig milió de signatures reclamàven seleccions. ¿Catalanes? ¡Mano dura! ¡Viva España y de las JONS! Aquí estem cosits a impostos i allà ténen subvencions. Ens munyeixen ben ansiosos, ens exprémen fins al fons. I menteixen i ens insulten Razón, COPE i ABC. Si a Madrid així s'ho munten no hi tindrem mai res a fer. I a l'Espanya imperialista, la que ens buida la cartera, per si ens queda poca vista han fet una gran bandera. L'any 2005 en farà trenta que esperem tornar a ser grans. Mare de Déu de l'Empenta, empenyeu els catalans! Pd: no se pas ki la scrit aixo pero jo u poso aki prke sta mlt b XD dw Albert Coll. Banyoles koll_90@hotmail.com index - tornar a Home . |
|
Diuen que el proper divendres n'Arnella presenta un disc (Cap-i-cua es ben titula) i ho fa prop d'allà on visc. Caldrà anar-hi, i en tinc ganes, perquè n'Arnella s'ho val i em fa gràcia sentir lletres de quan ell era un sagal. I amb les d'ara, poca broma! que en té un bon gavadal... Caldrà, doncs, fer cap als Lluïsos a sentir-ne el recital. Jordi Lon. Barcelona jordi@lateneu.org index - tornar a Home . |
|
Bons amics, bones amigues, com us ho podré agrair? Ai, si no fos per vosaltres, què s'hauria fet de mi?! Us vull donar a tots les gràcies per el molt que m'animeu, que les vostres veus s'uneixen com un cor o un corifeu. I tot són bones paraules, que dolç en percebo el so, i el vostre és un clam que s'alça i tothom s'alça menys jo. Trist de mi, bé ho reconeixo, he estat massa temps absent d'aquest fòrum o palestra del cibernètic invent. Han passat dies, setmanes, també mesos, fins i tot, i jo sense presentar-me ni escriure res, que no et fot?! Com fill pròdig que retorna als infantívols indrets, com ens deia en Folc i Torres en començar els Pastorets. O com un gos de la ruta que per fi troba el camí que l'ha de retornar a casa d'on fa tant temps que en sortí. Així, amics, així ara em trobo, en tan greu consternació que he vingut a suplicar-vos que em deixeu seure a l'escó. I participar amb vosaltres, plegats al voltant del foc i reprendre les tertúlie que ens han donat tant de joc. Bons amics, bones amigues, com us ho podré agrair?! Ai, si no fos per vosaltres, què s'hauria fet de mi?! Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Sonin gralles i ximbombes, que n'Arnella ha tornat! i ho ha fet amb un romanço que ens deixa bocabadats. Un romanço de primera -com ens té acostumats-. Ai, Arnella, si et superes arribaràs al Parnàs! Benvingut a casa, Jaume, benvingut i ben trobat, que a Can Internet faltaves i orfes havíem quedat. Prou sé que ets persona activa, i tens mil coses al cap, però no oblidis que el romanço, sense tu, està mancat. I, després d'ensabonar-te, ara ja et puc engaltar que vull un parell d'entrades per venir-te a escoltar. Que la vida està molt cara i d'euros mai no n'hi ha prou, i els cèntims que val l'entrada són per fer-me un bon brou. Jordi Lon. Barcelona jordi@lateneu.org index - tornar a Home . |
|
Jo us confesso que m'alegra que l'Arnella hagi tornat, que hagi tornat al romanço que de fet mai no ha deixat. I m'alegra més encara de poder-lo anar escoltar en aquest nou espectacle que segur m'agradarà. Des d'aquí excuso l'absència: als Lluïsos no hi seré. De moment jo des de casa vaig posant el nou CD. "Cap i cua" s'anomena i us puc dir, i us ho diré, que sentint com canta en Jaume m'ho passo d'allò més bé. Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.net index - tornar a Home . |
|
Vilamala, Vilamala, que t'estàs aburgesant: no és el mateix un CeDé que veure en Jaume cantant. Que per bo que sigui el tècnic que hagi fet la gravació, ja et puc dir que l'espectacle en directe és molt millor. Jo em vaig gratar la butxaca 'pro no em va saber pas greu que la vetllada ho va valdre: ben bé jo li poso un deu. Vilamala, tu que ets mestre, mandra fora!, fes-me cas: si falles a la propera pots comptar que suspendràs. Jordi Lon. Barcelona jordi@lateneu.org index - tornar a Home . |
|
Deixa', Jordi, que t'expliqui perquè jo vaig fer rodó: Em queda lluny Barcelona; sóc pagès un sevidor. I ja passo dels cinquanta... Suposo que comprendràs que m'excusi, i d'altra banda no mati tot el que és gras. No vaig presentar-me a "examen" perquè no hi estava inscrit. Per això m'aconsolava escoltant-lo, dia i nit. Per recuperar la festa, si suspenc, com tu m'has dit, saps què et dic? Fes-ne la crònica al teu teu web, EL SOFREGIT. Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.net index - tornar a Home . |
|
També jo vull dir la meva ja que sóc d'aquest ramat. No cal dir que m'enamora que l'Arnella hagi tornat Que sense ell aquest romanço no queda del tot cuinat, és com quan no hi ha la ceba que trobem a faltar al plat. En Cebes. Seva (Osona) josoprat9@xtec.net index - tornar a Home . |
|
Jordi Lon, no te'ns enfadis si veus que algú està cansat pot ser per la feina feta però també pot ser l'edat. Tampoc no vull que t'ofenguis si constates, Jordi Lon, que posem en moltes coses una mica de sifon. He vist que vas curt d'armilla però vas pagar per entrar; que em demanaves un passi ho vaig llegir l'endemà. I el "sofregit" de què es parla, no sé en absolut de què va però potser en Cebes de Seva us pot donar un cop de mà. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
No patiu, gent del romanço, que no m'he pas enfadat! Ja sabeu, Joan i Jaume, que us tinc ben considerats. Sé que passeu dels cinquanta i, doncs, que em dobleu l'edat, per això us tinc respecte, per això i perquè heu cantat cançons que a mi em meravellen i que em tenen atrapat: perquè parlen de la terra, i diuen la veritat. Quan la ràdio diu mentides, o si un dia em sento sol, faig sonar un disc de l'Arnella i ara un dels Esquirols. (Vilamala, he fet els deures, com tu em vas encomanar, sobre el concert de l'Arnella on et vam trobar a faltar: vols llegir-ne quatre ratlles? Al "Sofregit" no n'hi ha cap, vés al Google i ara busca el weblog "Ocells al cap"). Jordi Lon. Barcelona jordi@lateneu.org index - tornar a Home . |
|
He llegit bé la ressenya i he de dir que m'ha agradat. Gairebé puc dir i ho penso que és com si hi hagués estat. Gràcies Jordi per la crònica; ets tot un professional. M'has fet viure l'espectacle i no m'ha costat ni un ral. Per correspondre una mica, et convido a fer un sopar el dia que vingui en Jaume a Manresa per cantar. Joan Vilamala. Manresa www.auques.net index - tornar a Home . |
|
Accepto de grat l'oferta: com em podria negar a un bon vi, un pa amb tomàquet i un concert clar i català? Jordi Lon. Barcelona www.ocellsalcap.tk index - tornar a Home . |
|
Els papers, de Salamanca, nois, com triguen a arribar! Se'ns fa llarga la tornada com un dia sense pa. És ben bé el que em dia l'avi, que Déu l'hagi perdonat: «No digui ordi ni xeixa, no diguis xeixa ni blat, mentre no arribi el seu dia, i no siguin dins el sac» i tot seguit hi afegia: «Dins el sac, i ben lligat!» Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaiter@punt.cat index - tornar a Home . |
|
Ai si, això dels papers, quin assumpte més fotut, és fotut com la patata, és fotut i molt pelut. Però jo crec que arribaran, que al "Sabater" li convé, que amb això de l'estatut, vol quedar molt i molt bé. Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat index - tornar a Home . |
|
Els papers molt ha costat però ja són a Sant Cugat El del Tupé i el Cap Pelat l'Estatut han aprimat aviat. Víctor Manuel. Manresa vmvs@telefonica.net index - tornar a Home . |
|
Jaume Arnella gran trapella gloses amb desimboltura i un xic de cara dura podries ser bon noi i dedicar al Rajoy alguna corranda astuta que rimi amb fill de .... Ara m'ha fugit del magí allò que t'anava a dir. Potser ho recordaré si és així, ja t'escriuré. Pere Castaño. Barcelona peretcs@menta.net index - tornar a Home . |
|
Bon canvi sí que seria plantar el ruc per l'autovia i no el toro dels pebrots. I molt millor pintaria veure del burro baixar un dia En Rajoy n'Acebes i en Piqué. I enterrant la destral de guerra es posessin peus a terra es marquessin una sardana i es deixessin de tant olé! victor manuel. Manresa vmvs@telefonica.net index - tornar a Home . |
|
Jaume Arnella, Jaume Arnella que et surt un competidor... És Lo Gaiter de Calders, corrandista dels millors. Té un corranda iniciada i que es comença a allargar: "blocs.lateneu.org/corrandes" és el que heu de teclejar. Jordi http://blocs.lateneu.org/corrandes index - tornar a Home . |
|
Ep, que proposo un nou tema que no és pas original però penso que està prou bé per a animar el personal. Parlem doncs de l'Estatut, ara que està tant de moda, es un tema molt pelut però és bo per fer bullir l'olla. L'Estatut, quin gran misteri, que ningú sap de què va i que un cop arribi aquí diu que tocarà votar. Quan va sortir, si senyors, tot eren flors i violes però això va durar tant poc com un "sugus" a una escola. I ara que l'han retallat i l'han acabat mutilant, el tornen tot fet un nyap i sembla que sigui tant... tant i tant, que uns hi voten a favor per quedar bé, mentre els altres s'hi emprenyen (auqests són els del PP). I els d'esquerra, ai pobrets, com sempre, fan de dolents, encara que, francament, a mi em semblen els més valents. Demanen coses amb seny i els haurem de fer costat perque l'Estatut no resulti, d'entrada, paper mullat. Senyors, m'estic adormint i me'n vaig cap a clapar; somiaré que ja som lliures, total, és de franc somiar. I si, per canviar de tema, la corranda del Gaiter sembla que comença forta, que tot sigui a fi de bé! Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat index - tornar a Home . |
|
De sagristia a l'escenari. Pintoresc itinerari que amb posat estrafolari has transitat, temerari cantant com un tavernari algun himne solidari amb rerafons llibertari fent befa del casernari també d'algun dignatari. Que amb refilets de canari emprenyes al totalitari. Pere Castaño i Santamaria. Barcelona peretcs@menta.net index - tornar a Home . |
|
Amic, Jaume, fas escola. Una nova web tenim on escriure quatre versos sense haver de filar prim. "blocs.lateneu.org/corrandes" No cal dir que t'hi convido i que hi seràs benvingut; de cap manera voldria que et sentissim un cornut. No és tampoc que per part meva abandoni el teu Romanço Tu fes gresca, tu fes versos i veuràs com m'hi atanso. Lo Gaiter del Calders. La Caldera index - tornar a Home . |
|
Aquests versos del Romanço ja fa temps que no els llegeixo, prô finalment quan m'hi atanço amb sorpresa descobreixo que l'Arnella ja ha tornat ha augmentar la col·lecció, i exerceix el seu mestrat per nostra satisfacció. Benvingut siguis bon Jaume a aquesta que és casa teva, i no ens plantegis un trauma que qui espera desespera... Ets artista de la pluma, de la pluma que escriu fi, amb ocurrència i soltura ens has fet tastar el verí d'anar engreixant el Romanço que un dia vas encetar. Per això tampoc jo em canso de poder-ho cel·lebrar. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Jaume, amic joglar avui et vinc a pregar, tu, que saps on és el cel fes-hi arribar el meu anhel: Que algun baró celestial il.lumini tal com cal els cervellets raquítics dels aprenents de polítics que han deixat tan refotut aquest esquifit estatut i trobi feina a tanta gent de la banda de ponent que viu amb l'esquena dreta gratant-se la sigaleta, gràcies al finançament que esgarrapen a l'orient. Paren la mà amb desfici i compten el benefici com si fos dret de conquesta i encara ens titllen de pesta i assaltadors de camins, gasius, malcarats i roïns, de parla molt estrambòtica i sense consciència patriòtica. Si pot ser. nostre Sant Jordi que escolti el meu exordi deixi tranquil.la l'aranya i ens lliuri de tanta lleganya. Pere Castaño i Santamaria. Barcelona peretcs@menta.net index - tornar a Home . |
|
Companys: o m'ho sembla a mi o bé és cert que aquest romanço ha perdut tot el seu ganxo i l'olor de gessamí? On son els magnes versaires que aplanaven el camí i els insignes romançaires que treien el nas per 'qui? I n'Arnella, que és el pare dels romanços d'internet? I el Gaiter, que va copiar-lo? Això ha quedat ben desert. Com que s'apropa Sant Joan i és bo de fer una foguera digueu-me: què hi posarieu? que cremarieu a l'era? Cebrià de Vilafant. Vilafant index - tornar a Home . |
|
Com que el foc tot ho renova |
|
Sembla que això ara belluga, Algú ho torna a despertar. Que no hi hagi mala estruga, el Romanço hem d'acabar. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . . |
|
la despedida vos done |
|
Com tenim, Jaume, el romanço? |
|
Esperonat per el Cebes i amb una il.lusió novella, penso llegir les properes paraules del Jaume Armella. Apa Jaume, pren el boli i no t'hi facis pregar, que el teu vers és taca d'oli on tots hi volem sucar. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . . |
|
Apa, Jaume, fora mandra; que això no costa calés, i treu el nas pel ROMANÇO VIRTUAL com el que més. Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.cat index - tornar a Home . . |
|
Jo també vinc a fer pinya amb els versaires de dalt, que en Jaume torni al romanço és un objectiu cabdal. Cebrià de Vilafant. Vilafant index - tornar a Home . . |
|
Des de la meva cabana o si cal des del Montcau, jo que també passo gana dic: "Jaume, torna, si us plau!" Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@cat index - tornar a Home . . |
|
Apa Jaume, no t'ho pensis, sucumbeix a la pressió. Dona un cop d'ull al Romanço i aprofita l'ocasió. Ja veus, tothom t'ho demana, pren ben fort el ratolí, posa l'ordinador en marxa i fes-nos un rodolí. Joaquim Brustenga. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . . |
|
Veig les crides prou sentides dels versaires rondinaires reclamant la presència de sa Eminència el bon Jaume conqueridor d'una flor de bona olor la de la Poesia que nit i dia escampa la flaire i embalsama l'aire. Jo m'hi afegeixo així que ho llegeixo: Torna, punyeta, insigne poeta! Pere Castaño i Santamaria. Barcelona peretcs@menta.net index - tornar a Home . . |
|
En Vilamala i en Cebes amb Lo Gaiter de Calders, en Cebrià de Vilafant i fins i tot jo mateix et demanem amic Jaume, et preguem i t'insistim, que retornis a la colla, abandonar ara és un crim. La teva sàvia ironia, el teu mot sempre escaient estem trobant a faltar, per això aquest nou intent. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . . |
|
Doncs jo també em vull sumar a la demanda insistent: que torni al romanço en Jaume seria el més escaient. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . . |
|
Veig que van passant els dies i que en Jaume no ha tornat. És ben bé que ni el Messies va ser mai tan esperat. Voleu dir amics i "amies" que l'home no se n'ha anat? Què hi dius Fina, què hi diries? Que no el tens al teu costat? Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.cat index - tornar a Home . |
|
No és pas cert, Joan Vilamala, que l'Arnella hagi marxat. L'he vist al Súper "La Sala" amb la Fina al seu costat. I el vaig veure per Tots Sants al Col.legi electoral, a l'igual que tants i tants exercint el dret capdal. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Quan el vegis, de part meva digues-li que l'esperem. Que tant si plou com si neva vingui aquí i agafi el rem. Joan Vilamala. Manresa jvilamal@xtec.cat index - tornar a Home . |
|
Perquè ho sàpiga tothom, versaires en general, novembre és el mes dels premis dels de l'Òmnium Cultural. El divendres vint-i-quatre, a un hotel de Granollers, serà distingit amb premi el primer dels Romancers. Estic parlant de l'Arnella, que amb la seva discreció s'ho tenia ben callat per no fer declaració. Rebrà el gran "Premi Xammar a la gent de la Cultura." Des d'aquí el felicitem per aquesta singladura. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Felicitem, doncs, en Jaume,
però companys deixem-li clar que el volem aquí fent versos, que no ens pot abandonar. Ara que l'any se'ns acaba desitgem-nos un any nou i a veure si d'una vegada aquest romanço es remou! Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@cat index - tornar a Home . |
|
Cada dia canto i canto canto i canto una cançó, que la mula va de canto ja no pot amb lo carro. Jaume ella encara t'espera que li fa molta il.lusió, veure't dalt d'un escenari fent romanços de debó! jacme. foix - l'arieja rjacme@yahoo.fr index - tornar a Home . |
|
Amics meus, tornem a escriure
que sinó això no pot ser; posem, dons, fil a l’agulla i comencem la reentrée. Per cert, que aquesta paraula no sé amb quantes “es” s’escriu, si són dues tres o quatre, a veure si algú m’ho diu. Vaig escrivint aquests versos amb un regust desplaent, una mena de recança per ‘ver estat tant temps absent. Com si hagués fet, no una ofensa perquè no és pas la qüestió, sinó un acte d’indolència o desconsideració, o de deixar a l’estacada tota la colla d’amics. Però ara, senyors, passem pàgina i deixem-nos d’embolics. M’han ‘nat bé les vacancetes que darrerament m’he pres; si s’escriu s’ha de fer amb ganes perquè sinó no val res. Però no he deixat de fer feina perquè no m’he aturat pas, fent romanços, ràdio, bolos... la guitarra sota el braç. I aviat penso empaitar-vos, a vosaltres i a mig món, perquè estic per treure un disco amb poemes d’en Villon. I ja, després d’informar-vos, m’agradaria saber el què heu anat fent vosaltres, si es pot saber i no us fa re’. Cebes, Pep Torres, Brustenga, Reiner, Gaiter de Calders, Pepi, Castanyo i en Jacme, Vilamala... i qui més? Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Amigues i amics del vers, poetes ocasionals, versaires impenitents, escriptors fenomenals: avui és dia de joia, ha tornat en Jaume Arnella. Vol ser-ne un més de la colla i no sap que n’és l’estrella. Apa doncs, no badem pas, seguim el camí legal. Escrivim encara més en el Romanço Virtual. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Tot posant fil a l´agulla donem-li ara al teclat, diguem les coses com son encara que siguin veritat. Sense saber que dir de vegades diem més, que molts que diuen saber i en realitat no diuen res. Jo sé que m´enteneu així que no em feu patir, està tot aquí escrit tan sols ho heu de llegir. Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home . |
|
Al.leluia, al.leluia! Es veu que en Jaume ha tornat, m'ho ha dit en Vilamala amb un "miliu" que ha enviat. I jo que penso: "Doncs, vinga, tornem a escriure de nou i comentem la jugada; treiem el romanço del pou. Sempre hi ha coses per dir i coses per comentar i el romanço és pistonut per poder-ho explicar. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home . |
|
Oh, com m'alegra versaires
veure que seguim el xou i renovant el romanço a la mandra hagueu dit prou. En Jaume va avançant feina i pel que diu i promet ens ha gravat uns poemes que ens faran treure el barret. Jo, come sabeu, vaig fent auques, vaig fent auqes i badalls, que trobareu a l'adreça que escric aquí, més avall. Joan Vilamala. Manresa www.auques.cat index - tornar a Home . |
|
Companys, amics i col·legues
d'aquest país virtual (el territori PuntCAT, com diu en Vicent Partal) Jo m'afegeixo a la gresca pel retorn de mestre Arnella: trec la pols a la pantalla i poso baula a l'anella. He d'agrair a en Vilamala (com ho fa en Torras, en Pep) que em donés la bona nova a través de l'Internet. I ben bé no sé què dir, només sé que sóc feliç, de veure bons romançaires trescant de nou pel país.
Així
doncs ja m'acomiado |
|
També jo he sentit campanes
de l'última novetat: que ens ha tornat el gran mestre i el Romanço s'ha animat. Així m'agrada, col·legues, que cada cop siguem més; aquí em teniu, per servir-vos, só lo Gaiter del Calders. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@cat index - tornar a Home . |
|
Benvingut de nou, Arnella, bé prou que t'has fet pregar! Fins i tot hi ha qui volia sortir i anar-te a buscar. Perquè en aquest temps d'absència corrien per Internet rumors per donar i per vendre (n'hi ha per treure's el barret). Un deia haver-te vist en un míting del PP omplint la seva butlleta i deixant-hi algun caler. Altres deien que a les llistes d'uns que es fan dir Ciutadans hi figurava un tal "Jaime De Las Arnas", entre tants. Fins i tot hi ha qui assegura que t'has fet operacions per posar-te dos mamelles i retallar-te el collons. Jo em decanto per un altra que diu que fas de bufó amb guitarra i castanyoles a la cort del rei borbó. Ai, Arnella, assegura'ns que res d'això és veritat. Si els mites cauen per terra n'hi ha per tallar-se el cap! Jordi Lon. Cabrera de Mar index - tornar a Home . |
|
Sóc en Cebes, vinc de Seva
i sóc un xic ceballut. He tret el nas al Romanço i en veure com ha crescut m'he dit: Jo m'hi apunto, que la cuina curt millor quan es compta amb una ceba i aquí sóc un servidor. Què s'ha fet d'aquella noia que venia aquí sovint? Fa dies que no la guipo enmig d'aquest laberint. Em sembla que es deia Pepi que és un nom que fa més fi que Josefa o que Pepeta. No l'heu vista per aquí? Si un dia la veus, Brustenga, diga-li que tregui el nas i que ens alegri la festa tot fent versos com tu fas. En Cebes. Seva (Osona) index - tornar a Home . |
|
No pateixis amic Cebes que la Pepi està ben viva, jo la veig de tant en tant: a la Pepi o a la Fina. I és ben cert que fa molt temps que la Fina no apareix en els versos del Romanço: és per això que ja no creix? L’un per l’altre, Jaume i Pepi, potser s’han endormiscat. Cridem tots ben fort i alhora: EL ROMANÇO NO HA ACABAT!!! Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home . |
|
Us vull cantar una notícia que m’han explicat fa poc; pel que m’han dit és ben certa, ja veureu que dóna joc. Diu que va sortir als diaris, no seria d’estranyar que sortís també a la tele perquè el tema és dels que hi va. És dels casos que reflexen aquests temps tan actuals de tecnologia punta i d’espeterrants sidrlas. És dels casos que conviden a parlar i reflexionar a anar-hi donant mil voltes i també a sucar-hi pa. El cas és, i ja començo, que es veu que això era un avió en ple vol fent el trajecte per no sé quina nació. Posem que fos a Anglaterra o potser als Estats Units que allà sempre els passen coses que els mantenen aguerrits. Pel que es veu una assafata en un punt determinat sent una fortor de sofre i com pudor de cremat. Avisa a instàncies més altes i tots passen a ensumar: els copilots, assafates i al final el capità. Els passatgers s’hi afegeixen i tothom vinga ensumar: –“Ves que no sigui un bomba que estigui a punt d’esclatar. Per ràdio demanen ordres, amb uns ulls com un mussol: –“Doncs que aterrin de seguida” diu la torre de control. Escorcollen les maletes, aïllen els passatgers i l’enrenou que provoquen no el trobeu ni als galliners. Serveis secrets, policia, l’exèrcit també comprès, prou remouen cels i terra però, noi, no troben res. Però per fi una passatgera va parlar aixecant el dit i es va confessar culpable amb un posat compungit. Resulta que a mig viatge, pels nervis destarotats, li vingué molt mal de panxa i algunes ventositats. Per no fer patir el passatge amb aquella mala olor, la senyora encengué un misto per absorbir la pudor. És un cas ben bé fantàstic perquè és, com a conclusió, el primer cop en la història que un pet atura un avió. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home . |
|
Potser és cert que no ha
acabat. però n'hi que es fan els suecs: l'Arnella no ha desmentit cap rumor de l'Internet! Jordi Lon, Cabrera de Mar index - tornar a Home |
|
Oh, quin autèntic romanço aquí en Jaume ens ha brindat. Té de tot: salero i ganxo. He quedat bocabadat. Qui ho diria que una llufa feta en lloc inadequat pot causar tant de temperi, pot ser una temeritat. A partir d'ara prometo que tindré en compte aquest cas no voldria parar el metro fent un pet a cada pas. Joan Vilamala. Manresa www.auques.cat index - tornar a Home |
|
Déu n'hi do! Això del pet, caldrà tenir-ho present, sort que per internet la catipent no se sent. Pep Torras. Manresa. torraspep@terra.es index - tornar a Home |
|
Hi ha pets, petots i petassos, però aquest de l'avió és ben bé un pet incendiari, una arma de destrucció. Veient els fets que ens expliques i veient-ne el resultat em ve al cap una pregunta que em duu ben atabalat: Què degué menjar l'hostessa per tenir tals reaccions? Lassanya? Sushi? Cus-cus? Mongetes? Fesols? Cigrons? Jordi Lon. Cabrera de Mar index - tornar a Home |
|
Renoi quin terrabastall quin tip de fer maldecap, el problema que ocasiona una lleu ventositat. Si l’esfínter no es domina en un lloc poc adequat i algú el bada fora d’hores, es pot perdre l’amistat. Poca broma amics i amigues que el tema és molt delicat, per si cas apreta fort si et trobes acompanyat. No et passés com a la dona que l’Arnella ens ha explicat, que va organitzar un escàndol només per haver petat. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home |
|
Jordi Lon, per poca cosa t'enfiles per la paret, veig que dónes molt de crèdit al que diguin a internet. Ja et desmenteixo el que vulguis si és que així ho creus oportú; pensava que eren falòrnies i que t'ho inventaves tu. Veig que aquí tothom mou fitxa i està força preocupat, jo també li dono voltes al perquè de tot plegat. Per una banda tindríem ben bé una arma colosal que no per estar dins nostre deixa de ser més letal. Si volem la independència, i que hi tenim tot el dret, de mitjans que no n'hi faltin ni que sigui fent un pet. Potser fent unes trobades trobariem el punt just entre el que és la militància i el que és el trobar-hi gust. Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home |
|
Si per tenir independència
tot depengués de fer pets, mengem tots bones mongetes, i cigrons i fesolets i tots, a l'hora indicada, treiem el cul pel balcó, comencem la petarrada i alliberem la nació. Però compte, que un tal Bush i el seu amiguet Aznar, dirien que són les armes que a Irak no van trobar. Pep Torras. Manresa torraspep@terra.es index - tornar a Home |
|
Senyors, si us plau,
modereu-vos; reprimiu els vostres pets i feu mèrits perquè vinguin més senyores al concert Sabeu on para la Pepi? o la tal Xisca Capó? Què hem de fer perquè retornin al Romanço, sense por? Algú, doncs, sabría dir-me què hem de fer els senyors aquí, perquè vinguin més sengores? Algú m'ho sabria dir? Cebes. Seva (Osona) index - tornar a Home |
|
Entre tanta fletolència com la que s'ensuma aquí, com voleu, senyors, que escrigui jo que tinc el nas tan fi. No dic que sigueu marranos, potser us heu deixat anar, però si se us agafa amb traça se us podria aprofitar. Proposo, per no aturar-nos, fer un pas més, si se'm permet i posar-nos a la feina amb el joc del contrapet. Jo havia tingut un llibre, potser vosaltres el tindreu, que era El joc del contrapet, del savi senyor Moreu. El contrapet, segons sembla, consisteix sols a canviar una lletra o una síl·laba i serveix per provocar. Així posem per exemple si "li treia el nus del pap" pot passar fent l'intercanvi a "li treia el pus del nap". I·Lustres contrapetistes, practicants amb tradició, Hugo, Éluard, Racine, sobretot Raimond Queneau. Bona contrapeteria la que hi havia per aquí, sobretot amb en Pitarra, en Pujols, Pla i en Dalí. Contenta perquè el romanço altra vegada fa goig, jo de tots m'acomiado adéusiau i bona "notx" Pepi. Santa Eulàlia de Ronçana fdantivi@gmail.com index - tornar a Home |
|
M'alegra molt tornar a veure vells versaires. Quin ramat! Semblem un eixam de mosques que la merda hagi olorat. Fins i tot la meva aimia, la Fineta o la Finó, s'ha engrescat i ha fet nous versos en sentir tanta pudor. Que continuï la festa, que en Jaume ha dut amb un pet. Que continuï la "pesta" tot jugant al contrapet. Lo Gaiter del Calders. La Caldera gaitercal@cat index - tornar a Home |
|
ODA A LA SOBRASSADA Sant Antoni a Gràcia 2007 Avui, com ja és costum den Toni s’apotecari, noltros venim de molt lluny per omplir aquest escenari. De Sa Pobla, de Sant Jordi, de Manacor i de Palma venim a cantar cançons i a menjar pa i sobrassada. Arribam des de Mallorca a la terra catalana. Per uns és la nostra mare, per altres una germana. No haurem de fer cap esforç per entendre la cançó parlam una sola llengua a Gràcia i a Llucmajor. Voldria que els mallorquins vessin quanta germanor hi ha aquí avui vespre. Fa fred, però hi ha escalfor. Tots aquells que encara pensen que hauríem d’estar enfrontats haurien de venir a Gràcia, veurien que hi van d’errats ! En Toni m’ha demanat que parli de llangonissa, m’ho ha deixat encomanat enc que sia una pallissa. Com que poca cosa sé referent a sobrassada, he pensat: consultaré a gent molt més il·lustrada. He cercat per internet, he llegit l’enciclopèdia i tot el que tret en net no ha estat més que una misèria. M’he decidit a pensar a fer funcionar es cervell m’he posat a cavil·lar com si fos un home vell. He recordat que fa temps gent de la nostra contrada va deixar escrits uns versos. N’hi haurà algun de sobrassada? He mirat el cançoner del pare Ginard, den Gili, i he trobat moltes cançons totes plenes d’equilibri. Unes són de sant Antoni, altres són de camaiot, unes són sobre el dimoni altres sobre s’endiot. Unes sobre s’aucellet, altres sobre purgacions, unes són sobre mamelles, altres sobre conions. Unes canten a ses verges, altres són sobre sa dona, unes parlen des vicari, altres canten a sa poma. N’he trobades sobre figues i també sobre aubellons, n’he trobades sobre nines i sobre dos galindons. N’he llegides de ses faves i també des passarell, n’he vistes des canelobre i algunes des foradell. De faldes i de faldetes, de perdius i perdiuetes, de fonois i de cotorres, de puputs i de moixetes. De polítics, capellans, mares de Deu i de frares, algunes sobre fadrines, altres sobre botifarres. No n’hi ha de llangonissa, ni tampoc de sobrassada jo, ja estic desesperat en Toni la m’ha jugada. I si parlassim des porc, de sa xulla, des potons, des saïm, de sa panxeta, des llom i des seus collons. Si parlàs de Sant Antoni, sant venerat a Sa Pobla, també a Artà i a Menorca acompanyat del dimoni. I si xerràs de matances, de garrides matanceres de ses sopes i des frit d’aquelles bones cuineres. Si parlàs de trilingüisme o bé xerràs d’autopistes, si parlàs de vora mar o bé parlàs d’urbanisme. Si vos parlàs d’havaneres o bé del senyor rector, si vos llegís un poema, si cantàs una cançó. I si parlàs d’hospitals o parlàs des territori o parlàs de La Real, ajudau-me sant Antoni ! I sant Antoni m’ha dit: Vols deixar sa sobrassada ? Vols deixar ja de fer gloses, que tens sa gent emprenyada . Convida tothom anit a passejar i a fer bauxa. Deixa ja sa llangonissa fins que estigui ben torrada. A la fi ho he trobat ! després de tant de patir. No és de sa sobrassada de lo que hem de parlar anit. Gràcies, jo vos vull donar Sant Antoni des porquet, per aquest miracle vostre enc que sia petitet. Vos he de dir que molts d’anys com enguany poguem fer festa. Que disfruteu de valent entre gent tan maca i llesta. Vos he de dir que torreu, que mengeu botifarró, que tasteu sa sobrassada, que xarrupeu el licor. Que begueu vi del més bo, que mengeu pa i llangonissa, que tasteu es rom cremat. No importa que aneu a missa ! Menjau, cantau i beveu, mirau culs, cuixes i anques. Beveu,cantau i menjau no vos n’aneu per ses branques. Digau tots amb veu ben forta, amb veu clara, amb veu potent: Deixa d’emprenyar la boga ! Que corri ja l’aiguardent ! Que quedi inaugurada a Gràcia, en aquest moment, aquesta festa poblera plena de gran sentiment. Tomàs Martínez i Miró. Sant Llorenç des Cardassar. Diada de Sant Antoni de l’any 2007. Laus Deo. Tomàs Martínez i Miró Sant Llorenç des Cardassar (Mallorca) tmartinezmiro@gmail.com index - tornar a Home |
|
Collons, Tomàs, quina glosa!
M'he ben quedat sense alè. Quina injecció d'energia! Veig que no t'estàs de re'. Suposo que sant Antoni et deu donar un cop de mà per lloar la sobrassada, ell que sols menjava pa. Jo sospito que la ciència li venia del porquet perquè d'ell tot s'aprofita fins i tot el cervellet. I parlant de sobrassada, oh, glosador consistent, jo vull fer-te una pregunta si no tens inconvenient: Per guardar la sobrassada, què és el que es fa normalment?: Es posa dins la nevera o bé al rebost, simplement? Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home |
|
Jo volia disculpar-me: el contrapet no m'agrada, tornem a fer-ho com sempre i visca el pa amb sobrassada. Aquí tenim una història, som un grup ben avingut i si sortim del nostre àmbit aleshores tururut. La nostra és parla serena, som de gustos exquisits, pot ser que no mengem massa però xerrem pels descosits. Pepi. Sta. Eulàlia de R. fdantivi@gmail.com index - tornar a Home |
|
Prou sé que la sobrassada és una menja, senyors, que si és feta a Mallorca té milers d'admiradors. Permeteu-me, una opinió: si amb ceba la barregeu, cuita, crua o bé bullida, més bona la trobareu. En Cebes. Seva (Osona) index - tornar a Home |
|
La sobrassada és ben bona Joaquim
Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com |
|
No fem el contrapet que anar en contra pot si parlem de sobrassada però sobre Sade ni mot. bit. bit-celona bit@celona.bcn index - tornar a Home |
|
Veig, Joaquim, que ens
recordes els plats típics amb delit. De Mallorca a mi m'agraden figues, panades i frit. *** Qui és que embolica la troca? Qui és aquest bit tan pervers que en comptes de sobrassada vol que parlem del marquès? Ves que no ens causi infortunis, no és que em vulgui escaquejar, però amb els assumtpes d'en Sade ens podem escaldufar... Pepi. Sta. Eulàlia de Ronçana fdantivi@gmail.com index - tornar a Home |
|
Em convida el Jaume Armella a que us faci saber a tots l’obertura d’una web amb imatges més que mots. És la web de poesia, de poesia visual que he anat fent des de fa anys de manera natural. No pretenc ser com el Brossa ni un Iglesias del Marquet, ni assemblar-me al Viladot, per ells jo em trec el barret. Jo només pretenc, amics, passar bé bones estones amb els rodolins del Jaume o amb imatges de les bones. Si us fa gràcia això que us dic o per saber més com som cliqueu poesiavisual sempre seguit del punt com. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home |
|
Enhorabona, Joaquim, |
|
Aquest
text anònim va arribar el 13/05/2007/16:22 i deia
així:
Et miro els ulls,
Ostres, tu, la
primavera,
els estralls que
fa per 'quí!
Ara he pogut
comprovar-ho,
ja ho havia sentit
a dir.
Mira, tu, en tan
pocs versos,
quin gran esclat
de passió,
amb potència
xucladora
i sentit de
possessió.
Si és que això
se'ns encomana
pot ser que
tinguem raons;
això si és que no
ens destrempen
les properes
eleccions.
Jaume Arnella. Sta Eulàlia de Ronçana. jaume@jaumearnella.com index - tornar a Home |
|
Veig que després de la "festa democràtica i civil" no hi ha pas ase ni bèstia que tregui el nas per aquí. Algú gosa comentar les passades eleccions? Hi ha algú amb poques manies que vulgui tocar els... crostons? Si em deixeu començo jo parlant d'allà on tinc el nom, glosant què ha passat al poble per no embriagar-me amb rom. A Vilafant han pactat convergents i independents (d'aquells que no són d'Esquerra però en reben els calers). Els sociates ja s'hi veien i han tingut un bon disgust, van fent morros per la vila: hauran d'anar en autobús... El pepé? Ben poca cosa: quatre vots i un regidor i encara és massa, jo penso, per a un grup tan espanyol. Ningú més no es presentava i poc més puc afegir. Mentre la CUP no ens alegri restarem ben ensopits. Cebrià
de Vilafant |
|
Jo vaig una mica perduda i potser he arribat tard però llegint els romanços m’han entrat ganes de participar. Rosa Jornet. La Fatarella rjornet@gmail.com |
|
Cebrià, a Santa Eulàlia manen |
|
És ben cert que a Santa
Eulàlia tornen a manar els d’abans tot perdent les eleccions. Ho han volgut els ciutadans.
De poca cosa ha servit Doncs a l’hora de
pactar, Ni esquerrans ni
socialistes Aquí també els
esquerrans Bah!, parlem de coses
maques I molt més que ha de
durar el Pep Torres i la Fina si tots plegats
escrivim Joaquim Brustenga
Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana
quim@brustenga.com |
|
Ai,Brustenga,paciència. |
|
Que no ens passi com al Jueves i haguem d'anar a declarar. Qui governa no està d'orgues oi més si és en català. De fet com que amb el monarca i la família reial aquí ningú s'hi fica No tingueu por de cap mal. En Cebes. Seva (Osona) index - tornar a Home |
|
Si has de parlar del rei amic Cebes vas perdut, de rei tan sols hi ha un si no ho saps estàs fotut. Tothom sap que l´unic rei és l´Elvis, i encara és viu, dins meu porto el seu ritme i quan l´escolto em somriu. Si jo tinc el meu rei vosaltres també el teniu, digueu-me quin és el vostre i si és mort o encara viu. Reiner. Internet del Camp reiner@mixmail.com index - tornar a Home |
|
A MANEL FONDEVILA que en el "Jueves" fa barrila: Ai, Manel, ves qui ho diria No som un país normal. És tabú la monarquia de l’Espanya imperial. T’han segrestat la revista com en temps del General Quin jutge més curt de vista! Fer l’amor no és natural? La «Sagrada Monarquia», que potser no folla igual? Si treballa amb energia li negarem el jornal? Saps què et dic, oh ninotaire, ninotaire genial? “Dóna el front an el gran aire”, tal com deia en Maragal.
(No el president enredaire |
|
Volia escriure un romanço |
|
Com que ja no em ve d'aquí
Cebrià de Vilafant |
|
L´arpia d´arpa no té ni el nom ni la melangia de l´aigua que tot s´hu emporta anant avall i voldria, jo voldria una alegria grossa una gran alegria : Un sol glop de gaita, un, empassant de pet, pel dret i tota entera la monarquia, i d´aquesta manera graciosa no en quedés més coronat record que uns pètals olorosos de cuxé rosat com fulla seca al vent de l´hora baixa i els súbdits tots darrera els pètals via seca i endavant. Tots marxant Que la cosa va cremant. I ara, una tonadeta com d´espiritual negre amb un toc de violeta. flordeneu de la selva. lloret de mar studidalmau@telefonica.net index - tornar a Home |
|
Diuen que per cremar fotos pots anar a la garjola (si al retrat hi surt un rei i el cremes tot fent tabola). D'aquí poc serà delicte menjar porc a la cassola, defecar a Can Felip i aprendre a pensar a l'escola. Cebrià de Vilafant index - tornar a Home |
|
Som al mes de la castanya,
un fruit sec amarronat, i tal com anem, a Espanya, es veu que és apreciat. Quan amb raó els atabales amb el pacte i el debat, et repliquen a les males: «Constitucionalitat!» T’han volgut tallar les ales i et diuen i il•luminat, i fent quatre martingales et volen portar al jutjat. Ibarretxe, fot-los canya, no estàs sol en el combat per la llibertat. Treu banya, Catalunya et fa costat. Lo Gaiter del Calders index - tornar a Home |
|
Cremar fotos del monarca sembla que ha passat de moda, tot i així encara es parla del senyor de la corona. Visitant Ceuta i Melilla no ha parat de fer amics, com un tal Hassan que diuen que és el rei del marroquins. A més si en Chávez malparla de l'ex-president Aznar el rei ben aviat li salta directe a la jugular. Hem d'estar ben orgullosos del monarca de l'estat, els polítics són molt sossos però aquest rei és tot un crack!
Pastor Català.
Santpedor
dblasi@mat.uab cat |
|
Si veus quina gràcia ens té ben entretingut, el monarca en questió, treballa com un ós. Vinga a beure i a menjar, i a estar ben relaxat, el dia que el fan treballar l'home ja l'han estressat. Si és que tela marinera, com ens ho passem, tenim uns personatges, que ens distreuen de valent.
Montse.
Manresa |
|
Vull contar-vos una historia Tracta de la infancia meva Quan vivia a Sant Hipòlit Al veïnat de La Gleva Quan no estavem a l’escola Erem sempre al carrer I es que el terra era de terra Per jugar anava molt be
En aquell temps a dins les
cases Per berenar pa amb
xocolata Quan volia aigua fresca Feiem el dijous
eucaristic Els nens a la banda
dreta Tot-hom tenia el seu
hort Els diumenges al matí Les dones sortin de
missa Estimaré ara i sempre Que si un te un mal de
ventre I acabo les corrandes |
|
A la comarca d'Osona ni un arbre no hi quedarà tant sols hi haurà carreteres cases, pisos i quitrà
Quan arribes a la plana Sort que ens queda el
Collsacabra |
|
Feia molt temps que no entrava no trobava cap racó no és excusa dir que estudiava em mereixo un coscorró.
Ara que són dies de festa Confessar-vos un secret Bon Nadal i feliç sant
Esteve Xisca Capó.
Llubí
praxi@eresmas.com |
|
Ara que el nou any comença jo us vull felicitar i desitjarvos que tot us vagi com ha d'anar. De salut que estigueu forts, de calers que aneu tots bé que la feina sigui bona i els amors us deixin fer. Bon any nou i endavant us desitja un que és sincer i ara se'n va a fer nones el vostre amic Baldufer. Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat |
|
Jaume Arnella,
pren la rella, i no facis el gandul. Jaume Arnella, pren la rella i comporta't com un mul.
Desplega'ns del teu bagul |
|
Mira tu, quina pensada ha tingut l'amic Usart d'agafar un tros de romanço i de cantar-ne una part. I és d'aquest mateix romanço, el romanço virtual, que tot ell és un diàleg franc per tot el personal. Am la tesi i l'antítesi és com la síntesi neix: d'una banda en Vilamala i de l'altra jo mateix. La música l'ha posada, amb tendresa i un toc d'art, el manlleuenc de primera, ja ho sabeu, en Joan Usart. Ara escolteu-vos-ho amb calma i després dieu el què; si us ha agradat, proclameu-ho i sinó, no digueu rè. Jaume Arnella BONS CONSELLS Joan Vilamala a Jaume Arnella
Ara que tinc la
paraula, RE
LA Jaume Arnella a Joan Vilamala Estimat Joan
Vilamala, RE
LA D’entrada cal que
em precisis RE
LA Per acabar amb les
malures
SOL RE prova, potser, la
carxofa,
RE LA En
dejú, si no és molèstia, SOL RE Les propietats de
la figa
RE LA Una figa per ser
bona, SOL
RE Les verdures i la
fruita
RE LA El
neguit que a tu et rosega
RE LA
Dels teus mals en té
la culpa SOL
RE Joan Vilamala a Jaume Arnella
Benvolgut, en Jaume Arnella,
RE LA
Música :
Joan Usart |
|
Sí que ho sento, Vilamala, que se’t rebel•li el ventrell. No hi ha cosa més molesta que un fort dolor de budell. I és que es passa molta angúnia i una forta esgarrifança, quan des del fons del baix ventre els guisats criden venjança. No hi ha plantes remeieres ni xarops ni cap invent que no sigui apretar fort i ser un home molt prudent. D’entrada res de tossir, oblida’t d’estornudar. Poc a poc i bona lletra i apretar, sempre apretar. Doncs ja saps que si tu afluixes esclatarà la revolta. Serà un festival de trons sobretot per qui t’envolta. Has de ser fort i aguantar que els mals no duren cent anys. Si et deixes anar per baix hauràs de reparar els danys. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com index - tornar a Home |
|
Amics, no us inquieteu massa, és allò que «de vegades, --ja se sap, és el que passa-- els ocells fan cagarades.» Joan Vilamala. Manresa www.auques.cat index - tornar a Home |
|
Quan amb la mel a la boca més d’un creia haver fet gol, ens hem quedat sense lletra per cantar l’himne espanyol. No us estranyi si algun dia per resoldre aquest bunyol hi hagi qui per majoria ens imposi el «Cara el sol». Mentrestant no arriba Espanya cantarem amb goig i amb manya lo del pare amb una canya o la do re mi fa si sol. Lo Gaiter del Calders index - tornar a Home |
|
El país d’aquí al costat Te un himne que no te lletra I ara n’estan buscant una Que rimi amb la musiqueta Peró si els del pp manen En Mariano diu que vol Que l’himne que ha de cantar-se És aquell del cara al sol Joan Usart. Manlleu joanusartserra@gmail.com index - tornar a Home |
|
Valga’m Déu, la clericalla,
a Madrid com s’ha passat! Ha volgut donar la nota i com ha desafinat: En Rouco amb els de la COPE de bracet amb del PP ha exigit que tothom faci el que ells diuen que hem de fer. Si Jesucrist va desviure’s perquè fóssim homes lliures, dels qui maten els somriures, libera nos Dominé! Lo Gaiter del Calders index - tornar a Home |
|
Jo sóc nova en el romanço mai abans n'havia escrit és el primer cop que en llegeixo i em sembla molt divertit He decidit dir la meva per tots el anys que he perdut sense haver llegit fins ara un romanço collonut No parlaré de política doncs ara amb les eleccions per la tele i per la ràdio ja m'han inflats els mogrons Ademés al llarg del temps tots aquells, els del govern si no uns doncs també els altres han sortit d'algun infern Així que millor no aproparse per si ens crema la flamada i reservar-nos la llengua per una gran calçotada Ara deixo aquí per sempre els primers versos que he escrit per a composar un romanço a altes hores de la nit demà m'espera un llarg dia d'aquells que no acaben mai tan debó a la matinada no senti el ki-kiri-kai. Gaia. Marganell index - tornar a Home |
|
I parlant dels bisbes carques cony, com han desafinat! En canvi afina molt més l'abat Soler a Montserrat. Només ha dit el que és lògic, que parlant la gent s'enten i que tothom pensi el que vulgui i que cal deixar anar fent. Que tots plegats som grandets i ja no ens mamem el dit: Aneu tots a fer punyetes senyors bisbes de Madrit! Baldufer. Ca'n Seixanta baldufer@canpixa.cat index - tornar a Home |
|
La cançó està de dol ha mort la Maria Laffitte espero Maria Dolors no caiguis en el oblit Em sap greu, em fa ràbia quan la gent bona se'n va sort que les cançons és queden per gaudir-les i cantar Joan Usart joanusart.blogspot.com Manlleu joanusart@gmail.com index - tornar a Home |
|
Ja podem tornar a somriure ara sí que estic content! Gràcies senyora ministra, la ministra de foment! L'AVE ja és a Barcelona, però no siguem malpensats ben aviat es veu que es vota però és una casualitat! Quan jo n'era petitet l'àvia sempre em prometia que abans d'arribar el bon temps hi hauria un nou tren a la via! Setze anys he hagut d'esperar, no sabia si em mentia! Hauria de desconfiar? No! Quina raó tenia! Pastor Català index - tornar a Home |
|
Adéu Maria Laffitte, adéu dolç rossinyol, ens queden les cantades color de terra i de sol. Pepi fdantivi@gmail.com |
|
Fent catosfèrics sonets En diada assenyalada Resto ben garratibada Explorant pregons indrets. Onanisme, oportunisme, I lírica d'espardenya, Tot plegat, una gran penya, Amb salsa de transformisme. Amb o sense comentaris De tant i tant bloguejar Em començo a marejar. Ja no llegeixo ni els diaris, Tan sols els virtuals corsaris M'aparien el manà. Bloc-blog o dip o punyetes La rosa, rosa serà, Tot serveix per oblidar Malsons, dolor, malifetes. Tot distreu, tot s'aprofita, Vida breu, al capdavall, I entre badall i badall La nit esdevé petita. El ratolí, adelerat, Fuig de gats massa francesos I de tendres entremesos. El futur m'ha aclaparat, He deixat els llums encesos I l'ordinador engegat. Aspàsia Fustagueres. Poble-sec jcostacod@gmail.com index - tornar a Home |
|
Catalans d'aquí o d'Espanya,
espanyols i catalans, el dia 9 tenim gresca: s'elegeixen governants. Quants aplaudiments de mans pels polítics, dels seus fans! A la seu d'aquells qui manin tot seran festes i cants. La nit de la gran victòria tothom dirà que ha guanyat: els de l'Espanya més rància o els que fins ara han menat el destí del gran ramat. Potser veurem cares llargues, i aquest conte haurà acabat? Tant si us heu quedat a casa perquè no heu volgut votar com si teniu fe en les urnes, com la hi té el bon ciutadà, tot serà igual l'endemà. Fa 300 anys que amb les armes ens ho varen espatllar. I seguiran els problemes tant si ve l'Home del sac, acompanyat de la nena, com si en Pinotxo, el gran mag, es treu un conill del frac i un cop més ens ven la moto amb què ens fotem un petac. Lo gaiter del Calders index - tornar a Home |
|
Diumenge set de la tarda A un concert jo vaig anar I m’ho vaig passar tant bé Que ara ho vull explicar tocaven Les Violines Junt amb el Pont d'Arcalís Corrandes, algun pasdoble Valsos , jotes i xotis Dotze a dalt de l'escenari Tocant a la perfecció Cançons nostres de muntanya Els hi va quedar rodó Si la música us agrada I els podeu anar a escoltar No dubteu de assistir-hi Veureu que us fan xalar Joan Usart joanusart.blogspot.com Manlleu joanusartserra@gmail.com index - tornar a Home |
|
Si com diuen a l’abril cada gota val per mil, confiem que vingui l’aigua i haguem d’agafar el paraigua; i si no, que sigui al maig quan ens caigui l’aigua a raig. Perquè està vist que els polítics, envejosos i raquítics, no es posaran pas d’acord i així no regarem l’hort. «Emergència nacional!, l’aigua del riu Segre ens cal. -- diu en Francesc Baltasar sense dir-ne transvasar--. I arrogants, els de Madrid li han deixat clar, traient pit: «Apa, nen, què t’has cregut! l’aigua és nostra», i tu-ru-rut! Lo gaiter del Calders index - tornar a Home |
|
Voldria fer una lloança a un home que sols fa el bé fa molts anys que és a l'India i és diu Viçens Ferrer sempre al costat dels pobres i dels més necessitats ha fet hospitals i escoles sobretot per els marginats ell ha dedicat la vida ajudar als camperols ha fet centres per les dones i habitatges n'ha fet molts em semble que és de justícia molta gent així ho voldria que el Nobel de la pau li donessin algun dia Joan Usart http://joanusart.blogspot.com Manlleu joanusartserra@gmail.com index - tornar a Home |
|
Jo proposo, bona gent, davant d’aquesta sequera ja no mirar més enrere ni que fos l’últim intent. Hem de ser imaginatius i si l’aigua no ens arriba, construirem una mina per regar els nostres cultius. I a falta d’aigua ho farem amb els nostres millors vins car ens prenguin per cretins. Però nosaltres regarem. I si cal posar-hi cava o mistela o ratafia, l’afegirem cada dia a cada racó o contrada. Ja veureu quines mongetes, quins bròquils i coliflors, quines aromes i olors, quines espigues més dretes! Que amb el pagès no s’hi juga. I si tanta set passem, el Roine trasvassarem. A veure si algú es belluga. Joaquim Brustenga Etxauri. Santa Eulàlia de Ronçana quim@brustenga.com |
