Me n'han dada penitència

tres dies del mar passar,

com n'anava prou de pressa,

amb tres hores el vaig passar,

amb tres hores el vaig passar.

Me'n vaig a casa de la meu tia,

la tia de Montalvà;

amb un peu tustí la porta:

-"Hola, hola, aquí qui hi ha?"

-"Don Lluís, Senyora tia,

Don Lluís de Montalvà.

No em diriu, la meu tia,

la meva mare què en fa?"

-"La teva mare, Lluïso,

soterrada n'és temps ha."

-"No em diriu, la meu tia,

el meu pare quina en fa?"

-"El teu pare ,Lluïso,

pres dels moros,n'és temps ha."

-"No em diriu, la meu tia,

la meva esposa què en fa?"

-"La teva esposa, Lluïso,

s'hi és tornada a casar."

-"No em diriu, la meu tia,

an a qin carrer s'està?"

-"Al carrer d'Argenteria,

al portal més prop del mar."

-"Ai, baixeu-m'hi la guitarra,

la cançó li a tocar.

Aniré tocant cantando,

a veure si em coneixerà."

I al primer toc de guitarra

don Joan se despertà:

-"Desperta't, Donya Maria,

sentiràs un bell cantar.

Jo no sé si és cant d'àngels

o els peixos dintre la mar."

-"Ai, això no és cant d'àngels,

ni els peixos dintre la mar,

això són les amors primeres,

no es poden desolvidar."

-"Si són les amors primeres,

prompte aniré a matar!"

-"Si tu mates Don Lluïso,

amb mi hauràs de començar!"

No en passà l'espai d'una hora,

donya Maria finà.

No en passà l'espai d'una altra ,

Don Lluïso mort està.